" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


16/5/11

Pulmons

.

Desafiament furtiu, amunt, sobre branques mortes. Bateguen les plomes humides al tors dels pulmons, l´aplom visceral de la gola que crida :

-És aquí on s´espera la primavera ?

Respon la veu que ressona, la nimfa que no espera resposta :

-És aquí ?

-Aquí ?

Vola, vola i torna a volar la resposta.
Branques mortes resten buides.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Branques mortes resten buides, sense adonar-se'n que la primavera ha arribat amb un missatger inesperat.

Estranger ha dit...

Si, o bé són les restes d´una altre primavera, i l´instint ocellaire torna als mateixos llocs per fer-ne memòria als que no la recorden.

neus ha dit...

El costat positiu de la no-vida de l'arbre és que mentre aguanti dret serà una bona talaia.

Una foto preciosa.

Estranger ha dit...

Si hi ha un ocell ja té vida, només cal pensar-hi... i viu.

neus ha dit...

Quan vaig veure la foto vaig agafar el meu llibre d'ornitologia, amb alguna petita sospita del que podria ser, i vaig estar buscant l'ocell... no el vaig saber trobar, però tatxàn! vaig fer una consulta i ara ja puc dir-te que tens retratat a un mosquiter pàl·lid.
ehem... d'això... no ho he pogut evitar.

Estranger ha dit...

He,he,he...ho sabia. De fet, m´has estalviat la feina de buscar-ho, perquè no sabia per on començar.

Gràcies