.jpg)
Sense tanca,
encerclant un coll imaginari i
unes arrecades, treballades
per a lòbuls invisibles.
Es fon el verd
corprès de transparències,
és l´orfebre atzarós
treballant de nits
amb el teu fred, la teva aigua,
i els teus ulls que s´ho miren.
5 comentaris:
El meu ( el meu verd) està corprès* de veure la bellesa d´aquestes imatges i de la precisió artesana de les paraules.
Si allargués el comentari seria parlar per parlar, em diu a l´orella.
*Captivat d'una emoció intensa ( ho he buscat al dicc. per certificar-ho.
oh... juraria que he deixat un comentari aquest matí... no el tens pas per aquí? o el torno a fer?
M´agrada sentir el teu verd, ni que sigui parlant per parlar. Amb el que ha dit, però, en tinc ben bé prou.
Diga-li que l´atzar té aquestes coses, de vegades. I que el fred té el seu encant.
I dona-li les gràcies.
Era aquest ? :
Oh! quina meravella!! De fred, de fotos i de paraules.
Al poble la Siberiana no ha arribat gaire generosa, francament. El vent s'ho ha endut tot, menys una glaçada negra abans d'ahir. Ens ha fet el fred normal d'un hivern de debó, com els que teníem abans i que ningú pràcticament recorda.
M'alegra veure que tu sí l'has poguda disfrutar... a la Siberiana vull dir ;)
Si que l´era, em penso. No sé que ha pogut passar, li hauré de preguntar al Sr. Bloguer.
Si, aqui tenim la Siberiana instal.lada en algunes raconades, però s´han de saber buscar els tombants i tenir una mica de sort.
Va ser una sorpresa topar-me amb aquest palauet de cristall al mig del Vallès. Era una zona molt obaga, enfocada a nord, directe cap a la Siberia. Ahir vaig trepitjar neu de principi a fi, tres hores llargues. Feia molt de temps que no em passava.
El vent ens ho ha portat.No tot té que ser negatiu , per això m´ha agradat posar-les. I és clar, sabia que t´agradaria veure-les, també.
Gràcies, Elur.
Era aquest sí senyor :)
Gràcies a tu!
Oh... trepitjar neu... ais...
Publica un comentari a l'entrada