" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


29/4/12

Faves a la catalana


Cal tenir una cassola, lo primer. Es posa al foc i comencem posant-hi oli, que deixem escalfar una miqueta. Després, cansalada viada, tallada a trossets no massa grans, no tant grans com quan es fa per acompanyar la mongeta cuita. Després, quan la tenim rossejada, hi afegim una picada de ceba – una cebeta, no cal passar-se – i all- un dent d´all és suficient-, acompanyat de tomaquet triturat – de llauna ja va bé, i no massa tampoc, tot en funció de les faves que posarem-,pebre negre, pebre vermell – un posim de cada – i un raig de vi blanc. Al cap d´una estoneta – sempre a foc lent – hi afegirem les faves, i les cobrirem d´aigua. Llavors cal deixar que es vagin fent, el procés pot ser llarg, de dues a tres hores, depenent de la tendresa de les faves.

Per passar l´estona i avorrir-vos una miqueta més, us diré que perquè el plat sigui bo de debó, aquestes faves convé haver-les collit el dia abans, i han de ser faves d´hort català - sinó no serien a la catalana -, és a dir, crescudes en terra més aviat eixuta i regades en solc durant els quatre-cinc mesos que s´han trigat a fer. La fava bona i tendra pot ser grossa si s´ha conreat en el temps que cal fer-la, si no s´ha congelat, si ha tingut el seu espai per créixer. La fava dorm en un llit d´escuma blanca que la protegeix dins la vaina, i deixa a les mans, després de pelar-la, una olor dolça amarada de verd. Amb això vull dir que si el verd tingués una olor, seria el de la fava, molt semblant també al del pèsol, que és una altre meravella hotícola conreada als temps freds. Ambdues tenen el verd de la més pura primavera.I un cop explicat el tema hortícola continuem, que les faves van fent.

Podem afegir, a mig procés, un o dos didalets d´anís també, però el tema principal perquè el plat esdevingui un bocata di cardinale és quan s´ha de corregir d´aigua. Doncs bé, el que farem serà agafar un plat de terrisa i cobrir l´olla. Abocarem aigua sobre el plat i la terrissa evaporarà l´aigua i l´anirà afegint – per la part de sota, a mode de fil conductor - a les faves a la seva temperatura justa, sense que aquestes pateixin variacions al seu xup-xup, cosa realment important, aquesta del xup-xup. Bé doncs, un cop la fava hagi agafat el punt adequat, acabarem per posar-hi la botifarra negre una mica abans. Cal dir que no es ben bé botifarra negre, és una mena de bull negre més gran que ja es fa per cuinar faves. La botifarra i la cansalada s´aconsella compra-les el mateix dia de fer el plat.

He de dir que mai he cuinat faves, i si anoto tot això és perquè en quedi constància, perquè no fent-ho em passarà com sempre, que menjo un plat de primera i després, quan sigui el dia, ni sabré com començar. Cal primer de tot, una bona teoria. Després a la pràctica...són faves comptades, com tot en aquesta vida.


( esquerra : pèsols - dreta : faves )

...I la menta, és clar. Sempre hi ha alguna cosa que es queda fora la cassola. Per sort, els millors xefs del món són dones, diguin el que diguin els entesos.

2 comentaris:

PS ha dit...

Molt bo, no en tinc cap dubte.

Jo les faig més ràpidament, les barrejo amb els pèsols i hi poso ceba tendra i un all tendre també. La tomata prescindible, l´anís no, és el toc de gràcia. I unes fulletes de menta fresca, al final.
No són gens ortodoxes les meves faves, són una mica a la meva façon.

Que siguin mimades per un hortolà eixerit també deu tenir el seu què.Jo les compro a una pagesa que em deixa seca cada vegada que em diu el preu.

Estranger ha dit...

La menta, és clar. Si és que em deixava alguna cosa i no sabia el què.

Li diré a l´hortalà eixerit, que és una mica beneit també, i sempre acaba regalant la collita. Però es clar, de tant en tant compensa...