" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


17/11/12

Perspectives


Para unos ojos saltones, unas gafas con vallas”, acudit tronat per un Divendres al matí. Per fer riure només...per assaborir una frase d´abans d´anar a dormir, Graq : “...y entonces toda la perspectiva de la tarde osciló frente a él sobre una ladera sin sol, una landa perdida “. Quina és millor ? Davant la perspectiva, o les perspectives del dia, totes dues valen. Plenament humans, els paisatges a vegades resumeixen un espai de temps per un estat d´ànim. Els acudits, una ajuda per fer-los més amables, per estira-los com un somriure, cap amunt.Sovint però, no és té la sort de mirar una landa perduda i veure-hi un acompanyant de tarda. Indiferent, l´estat d´ànim predomina sobre els paisatges. Hi ha díes, però, que essent així, et venen a buscar, s´entesten a ajudar-te, ja des de bon matí, amb un simple acudit, per exemple. Després ve un jubilat que fa díes que no veies i xerra amb tú d´altres coses, molt allunyades de la feina. Apareix una boira acollidorament blanca, quasi sòl.lida, quan surts a prendre el sol, l´aire, o el que hi hagi a fora. Veus una papallona d´ales punxegudes i negres ribetejades amb cercles taronges. Seus i surt el sol, mentre becaineges l´abans de dinar. El remoreig del pati de l´escola, dels nens jugant, la rosada sobre l´herba, les tiges altes de les cebes, les coliflors – que prosaica , una coliflor, que poètica amb gotes de rosada aguantant-se encara ! -, l´instant/s, els punts suspensius...retornes a Graq i a les perspectives i passa la tarda amb telèfons, mails, alguna visita, un pressupost dels macos – quants i quants pressupostos, que prosaics i que poètics quan hi dibuixes a sobre, a llapis, una filera d´arbres en perspectiva, allunyant-se a l´horitzó del paper mentre algú t´explica lo urgent que és tot en aquesta vida i tú dius que si, quanta raó, mentre el llapis segueix pintant un quadre diminut allunyant-se de la vista, i somrius a la persona davant teu que et torna el somriure...més punts suspensius – i acabes satisfactòriament esgotat. Tanques la llum, les llums, obres la nit, sense paisatges retornan-te la mirada però sent- hi, com un bon estat d´ànim.Acabes amb una serenade de Schubert, agraïda com inesperada, abans de sopar. I amb l´aviador extraviat, dient- me a cau d´orella – en el seu idioma, que miro d´aprendre per llegir-lo millor -, abans d´anar a dormir : “ Nous avous fondu comme une cire “.

I l´espelma es bufa i s´apaga, plena de noves perspectives. Avui ha sortit així.

8 comentaris:

neus ha dit...

A mi em fa dibuixar un somriure el teu post. Quin privilegi saber veure els petits tresors de cada dia i/o fer l'esforç de tenir-los presents per poder somriure més que cap altra cosa.

Hauria d'estar dormint, però m'he hagut de barallar amb el gat, coses que passen. I ho dic somrient malgrat l'esgarrapada que em cou, la bufada que m'ha fet i els intens de mossegar-me. Encara l'estic curant, coi de gat. Ara vindrà a fer-me la pilota i ja serem amics un altre cop. Som fàcils i senzills ell i jo.
I mira, tampoc sé perquè t'ho explico, però ho faig.

:)

Macondo ha dit...

Perspectiva inacabada, perspectiva de profunditat, perspectiva lineal, circular, quadrada, de raspa de peix, cavallera, cònica, aèria, de color, isomètrica...i de fuga.

Bon dia plujós, i amb bones perspectives...

Avui m'ha sortit comme si comme ça!

novesflors ha dit...

Entre la quotidianitat i la poesia.

Estranger ha dit...

Explicar coses està bé, per això les deixo escrites, de tant en tant, per recordar-les, tot i que no sempre - de fet quasi mai - m´adono d´aquestes petites coses. Són flaixos que ajuden a ser una mica més petit. Avui, per exemple, llaurava la terra i feia molt boan olor, perquè abans he netejat una planta d´api que tinc mig seca i m´ha deixat una olor molt bona d´api als dits, que barrejat amb el de la terra humida era com un bàlsam pel meu pobre nas. I bé, t´ho explico, perquè així potser se te´n va la m. a la m.

Amunt somriures !

Estranger ha dit...

Si, no hi com tenir moltes i bones perspectives.

T´ha sortit chapeau, avui.

Estranger ha dit...

Molta quotidianitat és poètica, Novesflors. Saber-la expressar ja és una altre història. Tú ho fas prou bé.

Salut,

Estranger ha dit...

Més petit, no, més feliç més aviat.

Estranger ha dit...

No hi HA com tenir moltes i bones perspectives.

( no sé com teclejo, avui ).