Per segon cop en un any, al cel, els núvols obren un forat clar i lluminós. Per estrany que sembli, una cortina negre de pluja s´hi agermana en la distància, i el verd s´hi encosina a la terra. Avui he vist cavalls ballar, i he fet castells a la sorra, tot en bona companyia. Avui he volgut asseure-m ´hi ben a la vora, per escoltar-lo. I no gaire més, tret de marxar.
La pluja m´encalça, inmaculadament.Al sud, d´esquitllentes, les corbes de Santa Pellaia desprenen el seu alè particular, un baf amb cadència misteriosa, sorgida de l´aigua de les darreres hores de la tarda. Una llum somorta d´una Mobilette se m´encara i passa sense pena ni glòria, i enllaço el so del motor i dels pneumàtics lliscant amb la darreríssima llum del dia fonent-se rera els turons. Una primera estrella, amb volum de planeta, esguarda la finestra oberta, movent-se sobre la perfileria fosca de les alzines xopes.
Vertebrat en un únic so, el mar, necessàriament s´hi reflecteix.
8 comentaris:
Han sigut breus, però intenses, com la llum de l´estrella ( "lluerna"...m´ha encantat aquesta manera d´anomenar-la ,com si fos una cuca de llum).
Un petit viatge plè de colors, olors i sensacions per viure i escriure.
Finalment...m´has sorprès...Montgó.
(Si haguessis girat l´objectiu de la càmera en direcció contrària potser t´hagués sorprès jo a tu)
Montgó...així aquest era el seu nom. El vaig anar veient, al fons,des de L´escala i Sant Martí d´Empúries.
Va ser un dia, i una tarda. La resta vaig ser més amunt, enfocant l´objectiu ( una tarda, un capvespre ).
Preciós i poètic el paisatge vespertí.
Callo per a sentir-lo...
Des de més amunt, el mar i la plana també es veuen grans i amples,com tu dius, però sempre es pot veure l´altra riba, faci calitja, garbí o tramuntana.
La terra dels indiketes té això, en veure-la s´eixampla, com l´esperit, però t´acull sempre en una gran abraçada.Per a que et quedin ganes de tornar-hi.
Se sent, se sent, cada vespre, d´allà on sigui...
-----------------------------------
Si que s´eixampla, sobretot a la badia de Roses.
De Roses hi té que haver-hi una bona vista a l´altre riba. I hi ha un far, tot girant cap a la badia de Cadaqués. Segur que no ho sabies, això.
Roses? Cadaqués...?
Connais pas moi, je suis étrangère!
Quan em parlen en francès em passen dues coses :
1. Em desconcentro.
2. Em desconcentro ( ja ho he dit això, oi? )
Si, a més a més, em parla una francesa, em desconcentro més, només em puc fixar en una cosa. Em desconcentro, és inevitable.
I el millor del cas és que no m´entero de res. ( això ja és més habitual ).
Au revoir, CHER...i.
Jo crec que sí que te n´has "enterat". A a més , la cosa no la veus, per tant...con-cen-tra-ció.
La primera professora de francès que vaig tenir m´explicava que per a pronunciar correctament la ´u´ havia de posar morrets i dir ´iiiii´. Aquest és el secret.
Llavors van venir les ´g´guturals i les ´e´ aspirades.Així de senzill!
See you , Kid.
Publica un comentari a l'entrada