Que
posa passió, força, entusiasme en allò que fa o diu.
Vehement
Desig
vehement
Anhel
(
Anhel, una paraula curiosa, no sembla catalana, fa dubtar, potser
és la h intercalada, com ara la paraula vehement, menys estranya;
menys, si cal, que passió , força o desig )
“El
poema guanya si endevinem que és la manifestació d´un anhel, no la
història d´un fet ”
" L´univers d´aigua torçant el seu cos escamat d´estrelles "
" L´hydre-univers tordant son corps écaillé d´astres "
" L´univers d´aigua torçant el seu cos escamat d´estrelles "
" L´hydre-univers tordant son corps écaillé d´astres "
Victor
Hugo
"Hugo
nos había unido"
J.L.Borges,
“ El otro”
El
Libro de arena.
(1975)
Després
de seguir varis rastres, podria imaginar l´ona torçant el seu cos
en la nit, l´anhel d´aquest cos escamat d´estrelles enfonsant-se
en la sorra, filtrant la manifestació del desig vehement d´un vers
que guanya precisament per això, com diu Borges al seu llibre de la
sorra, escolant-se humida com l´aigua és xopa entre els dits, com
els castells de sorra sense història ; com l´anhel, s´intercala
l´h enmig de la tarda plujosa d´estiu i basteix sorra, ona i desig,
vehement, que s´esvaeix com la llum de la matinada vora les crestes
dels cims més llunyans. Hugo acaba capitalitzant les meves paraules,
i s´adorm a la sorra de Borges. La realitat del so dels pnemàtics
sobre els carrers mullats n´és el darrer testimoni, després de la
tempesta.
4 comentaris:
La h aspirada em dóna un respir enmig del caos: focs, futbol i polítics i banquers corruptes. Quina sort que plou!
Tranquil.litat de tarda de diumenge...
Per això aquest és un espai virtual, o així li´n diuen. No hi trobaràs mai res d´aquestes coses per aqui.
Una bona tarda, pluja inclosa. Feia falta.
L'altre dia em van dir que Pompeu Fabra volia eliminar l'hac del català, però que no hi va ser a temps. Vaig pensar que va ser una sort, que m'agrada i molt l'hac intercalada. I ara em trobo amb aquest teu post... :))
Diu que demà ha de ploure, no sé pas ben bé on, espero que siguem afortunats i la poguem veure i olorar per tot arreu.
Una abraçada!
El nostre idioma és molt plural, i tenim de tot ( menys la Ñ, però vaja, aqui el Pompeu va estar bé ). L´hac intercalada és bonica, li dóna un aire nòrdic, a segons quines paraules.
Aqui ja ha plogut una mica, i està nuvol i amb bona temperatura, ara, la del Diumenge va ser bona.
Una altre abraçada, em sento un privilegiat de poder comptar amb les teves paraules.
Johan
Publica un comentari a l'entrada