De la vista, clara, un dia en passat. La diada, dolça com l´aire, blava com l´aigua d´ un mar antic, que diu l´havanera. Miro el paisatge, cerco paraules, que omplin els versos sense neguit...continua dient l´havanera.
Sense
neguit
sura
la mar blava
sense
neguit.
Si
no fos que...m´asseuria al banc i t´explicaria com és el mar més
antic. Tant sols alçaria la mà i els meus dits en resseguirien la
seva orografia. Veuries entre ells com es pot escampar la vida, com
qui esten un llençol i l´allisa sobre el llit, la finestra oberta,
la nit seduïda per la vigília d´aquest mar més antic.
Seu
és el reflex
d´aquesta
mar
que
et mira.
No
quedaria res més a dir, tant sols que el cel, guarnit, sempre i
quan el banc no sigui buit, pot ser ben bé el mar més antic.
I... vestida de nit :
guarnir
de palmeres els records
escampant
canyella a totes les cales
i
amb petxines fer-lis un bressol.
( Silvia Pérez Cruz, " Vestida de nit " )
6 comentaris:
Uau, que ben cuinat!
A mi les barreges i els contrastos ben avinguts m´agraden i aquí t´ha sortit un platillo deliciós. El darrer toc de sal i canyella de l´havanera és magistral.
I aquest banc sense respatller pot mirar cap a dues bandes, o tres si t´hi estires i mires el cel. I això és molt important ;-)
Bon diumenge.
Quina havanera tan preciosa i quina veu que té la Sílvia, em té enamorada com canta.
Un post deliciós, de la primera lletra fins l'última nota.
(Avui he fet les re-entrée :P)
volia dir lA re-entrée és clar... ai jo.
M´has fet venir gana ara, i això que acabo de sopar. No havia pensat en això d´estirar-me al banc. Ho hauré de provar, i assaborir millor la vista de l´altre mar.
Bona setmana,
ja he vist LA re-entré. A veure si en són més, i es converteixen el LES. Però ja he anat a deixar-te unes lletres per allí. La Sílvi té bona veu, la vaig descobrir el Dissabte remenant entre havaneres.
Gràcies per seguir.
Perdó, en LES, volia dir.
I a la Sílvia me li he menjat la a.
Si és que...
Publica un comentari a l'entrada