El
darrer estadi, el de les clòfies, fa olor d´herba seca. La ginesta
espetega al migdia amb la veu de la cigala regnant dins el silenci
dels ocells. Els voravius dels camins s´han tenyit de l´or de la
collita. Les espigues, sempre esbeltes, ara són radiants.La
sequedat, que tan trista em semblava, té la seva cara amable: petrifica les llavors, ja ben negres, de les properes primaveres.
Els
calzes, finalment buits, s´alçen nèts com una custòdia. De
maduresa enllà el daurat perfila tots els contorns i deixa els
recipients com testos sense terra, sense flors, fent un
brindis al sol. Els seus destíns espeteguen com la ginesta i si els vents són favorables, els farà créixer algun dia que en direm demà.
Els pulmons revifen, es curteixen d´aquesta sequedat com les costures d´unes bones bótes engreixades d´oli de la terra, d´oliveres argentant reversos inflant veles al vent, crestejant com onades inamvobibles dins un quadre. Es respira mediterraneitat, i un s´imagina cartaginès, romà, cretenc....Emperò, el millor
de tot arriba en l´aturada: el glop d´aigua, l´ombra de l´alzina
i l´airet de ponent, fent callar la cigala.
4 comentaris:
En principi ( és la meva impressió primera), no sembla pas que aquest escrit derivi al mar i s´hi respirin aires illencs. Em semblava ben bé que descrivies la meva tarda de dissabte, caminant entre rostolls.
I de cop i volta m´he trobat en una illa a l´extrem oposat del nostre Mediterrani, fa...ui...un piló d´anys, en un altre camí amb camps de blat onejants a banda i banda, amb alguna parada de venedors de taronges i llimones de tant en tant i al cap del camí, una platja paradisíaca i blava a més no poder.
I és que tens el poder de teletransportar!
Gràcies pel viatge i pel tast.
Si,si,si...alguna excursió així també vaig fer fa alguns anys. A mi em costa teletransportar-me, però quan ho faig, sempre hi vaig amb algú més.
Aventatges de la teletransportació.
Me n´alegro, de que hi viatgessis de nou.
Boniques caminades...i amb botes molt millor, així no ensopegues. Jo ara aniré a fer unes caminades cap al sud on les vinyes són verdes i no són arran de mar.
Bon estiu, foreigner!
Thank you, Macondo.
Espero que et provi, i també espero més de l´ànima de totes les ànimes. va ser un plaer llegir-ho.
Publica un comentari a l'entrada