Perspectives

“Para unos ojos saltones, unas gafas con vallas”, acudit tronat per un Divendres al matí. Per fer riure només...per assaborir una frase d´abans d´anar a dormir, Graq : “...y entonces toda la perspectiva de la tarde osciló frente a él sobre una ladera sin sol, una landa perdida “. Quina és millor ? Davant la perspectiva, o les perspectives del dia, totes dues valen. Plenament humans, els paisatges a vegades resumeixen un espai de temps per un estat d´ànim. Els acudits, una ajuda per fer-los més amables, per estira-los com un somriure, cap amunt.Sovint però, no és té la sort de mirar una landa perduda i veure-hi un acompanyant de tarda. Indiferent, l´estat d´ànim predomina sobre els paisatges. Hi ha díes, però, que essent així, et venen a buscar, s´entesten a ajudar-te, ja des de bon matí, amb un simple acudit, per exemple. Després ve un jubilat que fa díes que no veies i xerra amb tú d´altres coses, molt allunyades de la feina. Apareix una boira acollidorament blanca, quasi sòl.lida, quan surts a prendre el sol, l´aire, o el que hi hagi a fora. Veus una papallona d´ales punxegudes i negres ribetejades amb cercles taronges. Seus i surt el sol, mentre becaineges l´abans de dinar. El remoreig del pati de l´escola, dels nens jugant, la rosada sobre l´herba, les tiges altes de les cebes, les coliflors – que prosaica , una coliflor, que poètica amb gotes de rosada aguantant-se encara ! -, l´instant/s, els punts suspensius...retornes a Graq i a les perspectives i passa la tarda amb telèfons, mails, alguna visita, un pressupost dels macos – quants i quants pressupostos, que prosaics i que poètics quan hi dibuixes a sobre, a llapis, una filera d´arbres en perspectiva, allunyant-se a l´horitzó del paper mentre algú t´explica lo urgent que és tot en aquesta vida i tú dius que si, quanta raó, mentre el llapis segueix pintant un quadre diminut allunyant-se de la vista, i somrius a la persona davant teu que et torna el somriure...més punts suspensius – i acabes satisfactòriament esgotat. Tanques la llum, les llums, obres la nit, sense paisatges retornan-te la mirada però sent- hi, com un bon estat d´ànim.Acabes amb una serenade de Schubert, agraïda com inesperada, abans de sopar. I amb l´aviador extraviat, dient- me a cau d´orella – en el seu idioma, que miro d´aprendre per llegir-lo millor -, abans d´anar a dormir : “ Nous avous fondu comme une cire “.

I l´espelma es bufa i s´apaga, plena de noves perspectives. Avui ha sortit així.