Diu M. Ward en una de les seves cançons que tot el que ha après ho ha oblidat, i el que ha oblidat sembla nou. L´oblit de la llum té aquesta recompensa, mai és la mateixa quan sorgeix als revols dels camins. A la tardor la llum s´esbiaixa, es percep de vegades tàctil, subtilment ajaguda com si fos a expirar per abús d´antics excessos, fràgil però alhora amb la consistència d´un plat deconstruit o l´essència del perfum abans de ser liquat. No deixa de sorprendre que això passi al decaure el solstici, com si de tot plegat se´n tragués una lliçó fruit de la ignorància del que ja se sabia, perquè aquesta llum és patrimoni d´uns pocs matins, o aixi m´ho sembla a mi. Potser els ocres, primer tímids i després, devastadors, ajuden a fer més espessa aquesta escudella de tardors viscudes. M´agrada acabar pensant que veig l´ocre voleiant i desfent-se les gotes de rosada sobre la darrera fulla - sempre il.luminada - com un balandre sense una mar a sota, sota un flaix cegador, una mena d´oblit retornant com la llum, altre volta quan l´après...ja s´hagi oblidat.
6 comentaris:
Torno a dir-te el mateix, m´agrada el ritme. Aquest cop de la música, de les lletres i de la llum que passa rasant entre les fulles.
Et vaig llegir ahir, molt tard, vaig escoltar el gran M.Ward a l'infinitesimal red line.
M'agrada trobar-me definides en paraules d'altri sensacions 'meves', que veig que compartim.
M'he recordat de tu aquest matí mentre collia rossinyols de pi i m'he trobat amb un branquilló de fulles daurades, que tenia atrapada tota la llum del sotabosc malgrat no fer sol.
Redescobrir la llum tardoral és un dels petits plaers que ens són oferts i als quals podem accedir fàcilment.
Aquesta època de l´any també té bons ritmes, pausadets però lluminosos. Si t´ha agradat me n´alegro.
-------------------------------------
Veig que vas collint encara...aquestes sensacions `nostres ´ il.luminen aquests mesos acabats en -embre, com l´M.Ward quan canta. Alguna foto d´aquestes m´ha sortit molt `eluriana´, no sé si t´hi has fixat. A mi només em surten així en aquesta època de l´any, a tú en canvi et surten sempre molt ´elurianes´, no sé perquè serà.
-----------------------------------
Ben fàcilment, Novesflors. No costa gaire, si fa el temps que cal.
Records,
-----------------------------------
La primera frase em sembla extremadament poètica, però què succeeix quan no es pot oblidar, doncs com deia Funes, que no es pot pensar. I si no pensem, sentim, però no es tracta només de sentir, sinó de pensar i sentir alhora.
M'agrada la tardor, i el temps de les fulles mortes.
Es tracta d´això, de sentir i poder-ho pensar. I el fet de que poguem deixar passar un bon tros de temps per tornar-ho a sentir, ho fa més bonic, perquè ja saps que malgrat tot, anem oblidant les coses.
Aquest Funes no serà el Louis de, oi ? Ho hauré d´averiguar, sempre poses el llistó ben amunt, i això motiva.
Gràcies,
Publica un comentari a l'entrada