La neu ha caigut mentre dormia. La neu no em desperta, com ho fa la pluja o el vent; acotxa la manta que escalfa els somnis. Et lleves i és allí, davallant flonja com en un conte de Dickens, esperant muda que rera els vidres entelats una història comenci. La història comença, amb una passa sobre el camí encara verge : la neu aguanta bé el cop de la trepitjada mortal, la que l´enfonsarà més d´hora o més tard dins l´aigua redemptora. És potser per això que l´unic que se sent és el riu, barrejat amb la veu d´algú que em crida, per continuar el camí que avui sembla el d´un món pendent de néixer encara.
blanc
en blanc
Camino amb blanc
6 comentaris:
Bé, molt bé. No t´envejo el fred però sí les imatges i el respirar aquest aire renovat.
Bona nit
El fred també renova, com una bona llar de foc. M´alegra escoltar-te en aquest segon dia.
Bona nit.
Neu i fred, i tanmateix, el teu text no encomana gelor, ans al contrari.
oh...
Una de les coses que més m'agrada de la neu és el silenci amb què cau.
Un dia d'aquests et demanaré on passes el cap d'any, això de despertar-se i que hagi nevat ja no recordo què és.
Espero que el teu 2013 estigui ple de trepitjades fermes i que no trobis entrebancs ni trampes sota la neu, les fulles, les persones...
oh... (ho torno a dir, sí, estic mirant les fotos i escoltant la música i imaginant que trepitjo un terra acabat de nevar... i que ningú em crida)
És el que provoca la neu sovint, quan cau i queda ben posada.
Gràcies.
Vaja, ja t´ho dic ara si vols : aquestes fotos són del camí que transita per les gorgues del riu Segre, al seu qüasi naixament, a la Cerdanya francesa,rera el poble de Llo, que és un poblet d´aquests francesos del sud de França on encara s´hi respira molta ruralia. Malauradament, a la nostre Cerdanya això ja s´ha anat perdent.
Jo, però no dormia a Llo, però si a França. És un petit paradís, quan el vas coneixent. Qualsevol estació és bona per anar-hi.
I res, vaig tenir aquesta sort de llevar-me el dia 1 amb la neu caient. Em penso que a tú no et seria molt difícil de trepitjar neu, per allí dalt, al teu món alt de la Garrotxa.
Gràcies pels bons desitjos.
Publica un comentari a l'entrada