(...) Un dels pecats més greus d´un caminant és la impaciència, i per això procuro no allargar el pas ni observar desesperadament l´horitzó. Cal collir sempre amb la mirada allò que es té a prop, allò que surt al camí a saludar-nos i que ja no veurem mai més. (...)
4 comentaris:
Hi estic d'acord. Sempre tenim pressa per a tot i no gaudim el moment.
O que potser sí que veurem, però ja no com en aquell moment en què ho hem collit amb la mirada.M´agrada l´expressió perquè és molt exacta.
També hi estic d´acord.
Servidora, per pujar, no mirava el que quedava per fer, em girava i mirava i admirava el que ja havia fet. Clar que jo m'encanto amb tot i em sembla que, entre la badoqueria innata en mi i que si no vaig (anava) poc a poc m'afogava, em costa molt poc fer cas de l'Espinàs :)
Si, desgraciadament és així, i no només quan caminem.
Records, Novesflors.
------------------------------------
A mi també em va agradar. En certa manera, els llocs per on pasem mai tornen a ser els mateixos. De fet, no ho són, com nosaltres mateixos.
( que filosòfic ! )
-----------------------------------
Si, jo també ho faig, de girar-me per respirar una miqueta. I em sembla mentida, tot sovint,la llargada del trajecte realitzat. Caminant s´arriba lluny ;)
Publica un comentari a l'entrada