Avui
el sol es pon molt al sudoest, com si aixequés el cap, malalt i
enllitat dins una cambra llunyana amb la porta mig oberta il.luminant
tènuament un llarg passadís en franca penombra. Imatge per un regal
d´aigua, regalimant sobre els brots del blat escampant un primer
verd impolut sobre els camps en retirada, amb aquesta llum gens
pesada fogejant lleument enmig dels núvols , allargassant ombretes
de pals de telèfon, d´oliveres, de roures solitaris. El capvespre
en un parell de minuts, aquells moments-Graq que es van repetint com
el batre d´una porta :
“
Simon dejó vagar
su imaginación por aquel agradable barullo de posta. La modesta
agitación de fantasmas que evocaba acudía a poblar sin esfuerzo
aquel instante asombroso y áureo, apenas real : a veces tenía la
clara conciencia de aquellas junturas mal encajadas en su vida en las
que el paso del tiempo parecía alejarse por momentos y en las que,
reunidas entre sí por una misma iluminación sin edad, el ir y venir
de las meras imágenes regresaba batiendo como una puerta “
Julien
Graq , “ La Península” ( 1970 ), Nocturna Ediciones ( 2011 ).
2 comentaris:
Hi ha un momentt, en podre´s el sol, que sembla com si tot quedés en suspensió, com si el temps s´aturés. Dura poquíssim. no sé si és un moment-Gracq, potser sí.
Avui la posta queia mentre conduia, anava a cavall de tres comarques i en veia una altra més muntanyosa i llunyana mentre es produïa l´espectacle.A l´Empordà m´esperaven núvols de tramuntana i molt de rosa i blau, molt bonic. Ben diferent de com l´he deixat aquest matí, ben ennuvolat. Conviure amb el paisatge és del milloret que hi ha.
és un moment-Graq aquest teu també. Jo ara només els gaudeixo molt de tard en tard. Quan surto al vespre ja és fosc com la boca d´un llop.
Publica un comentari a l'entrada