En una olla, porros i uns ceba, nèts i pelats ; una patata, tallada a trencs, com l´alba ; mantega, de la bona . A sota una olla, foc lent. Després, l´aigua, cobrint els efluvis vegetals, i anar fent, amb les presses pròpies dels minuts del pagès. Es passa, més tard, aquest estri que porta per nom minipimer, estri inventat per un il.lustre català, en Gabriel Lluelles, i que per als curiosos de les etimologíes, cal dir que la paraula pimer respon a les sigles de l´empresa "Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas ", nom que recorda èpoques pretèrites - el paper de wàter Elefante, el Dany Kaye, el Reader´s Diggest o els "Juegos Reunidos Geyper" -. Després s´hi afegeix la crema de llet - Ideal, en diu la marca - i es remena, remena, remena - i un hi pot veure les espirals de l´avantguarda del somni sobre el beige i els efluvis fumats dels vegetals -, tot barrejat sobre el foc lent que ja va acabant la feina.
Calenta, ara que els díes són més freds, ara que és l´època de collir porros i calçots. El porro, com la ceba, dóna gust d´arrencar de la terra : la tija verda, l´arrel, la blancor de l´arrel...i l´olor, l´olor nèta del que surt de la terra humida com un solet de migdia d´un Dissabte tranquil i assossegat . Els francesos li van posar nom, vichyssoise. El nom és cremòs com la doble essa que la travessa. El de crema de porros és més pràctic, de recepta amb ingredients, mesures i minutatge d´exactitud matemàtica. Avorrit, com anar al supermercat. Per desgràcia, no hi ha temps per tot, però quan es troba, una recepta es pot convertir en una melodia, que s´acaba quan toca rentar els plats, i l´olor del Fairy - resa l´ampolla - esmorteieix la suau aspror al paladar del cul de vi acabat d´empassar.
6 comentaris:
Ara quan talli una patata li trobaré la part poètica, mentre la trossegi li diré que a trencs quedarà més melodiosa. Segur que estarà contenta i s´hi posarà bé.
Aniria fent petits apunts cada frase que has escrit, però trencaria l´harmonia del conjunt.
(Perquè no tinc porros avui , però em sembla que m´entraria la mar de bé aquesta cremositat.)
(sobre el Fairy tenia un escrit en ment jo...potser surt qualsevol dia d´aquests, i no per deixar-lo malament)
(oju en empassar-te el vi, primer paladeja´l, veuràs que la melodia acaba diferent)
( i res, que per no voler escriure gaire, penso que un home a la cuina és de les imatges més suggerents que hi ha, quan ho fa amb els cinc sentits i va rentant tot el que embrut ;-), que no sempre és així)
OHHHH!!! Quina meravella d'escrit-recepta. Ja ho crec que la faré, que això de pelar creïlles i pensar: "a trenc de creïlla", com si l'alba irrompés, deu ser insuperable.
Rentar plats en rento des de ben petit, però cuinant faig el que puc i quan puc, no sóc molt suggerent de veure, la veritat. Però vaja, menys dóna una pedra. I res, de vi tampoc en prenc massa, només de tant en tant. Aquest era un vinet dolcet de la terra alta del besavi, molt bo. Miraré de paladejar-lo quan hi torni.
L´escrit aquest té molta guarnició, per què entri millor la crema...la mestressa aqui del tema em penso que ets tú.
Bona nit ( i tapa´t ).
OH-OH, creïlles. Una paraula ben maca, no la coneixia. Diuen que cada dia s´apren una cosa nova. Avui ja ho fet.
Una mica de poesia a la cuina arregla qualsevol "desaguisado", i anima una recepta.
Vigila amb el ganivet.
Mira! Ara pensava què faràs per sopar? Em repasso la recepta i...no! em sembla que la deixaré per un altre dia.
Avui cuixetes d'ànec i una amanida. Res, lleugeret, lleugeret.
Bon profit!
Això mateix, bon profit !
Ja veig que no t´estàs de res. Cuixetes d´ànec un Dimecres per sopar... el Diumenge deus fer, no sé,alguna cosa menys lleugera, potser ?
Publica un comentari a l'entrada