Confessió

Innocència : condició de persona innocent, sense malícia, fàcil d´enganyar o exempt de culpa.

Dissabte no em va tocar loteria, podria començar per aquí : fantasejant sobre aquesta possibilitat, que fa tants d´anys que no em passa. Podria seguir admirant-me de que sigui un dels pocs privilegiats als qui els hi han augmentat el sou un deu per cent, lliure de impostos, per allò de la inflació real acumulada, amb l´inri de no haver-ho hagut de demanar. Afirmar que ahir, sense anar més lluny, vaig rebutjar la invitació d´ anar a sopar amb una afamada actriu italiana per problemes d´estòmac. Haver-me beneficiat durant llarges temporades d´hores de lectura sota el sol de la Provença ; passejar per la platja un Dilluns d´hivern al matí. Que en Jeff Tweedy m´hagi demanat un post per fer-ne una cançó - resulta que és un gran seguidor d´aquest blog, qui ho diria ! -. Haver aconseguit un gol de xilena al darrer minut del darrer partit. L´enorme facilitat de dormir com un soc totes les nits. Podria abstenir-me de dir res sobre el meu meravellós aspecte físic, però la realitat ho impedeix de totes totes. Podrien ser tantes i tantes coses. I totes veritats com temples ( de debó , vull dir ).

Podria especular sobre el fet de no haver d´escriure, de tancar el blog perquè finalment la pedra filosofal ja té un significat per a mi. Podria derivar cap a una culpabilitat per ser feliç. Podria dir, però : és que jo sóc com sóc i no sabria dir res més, la sort sempre m´acompanya. Encongir les espatlles. Podria rebutjar al fet d´aspirar a mantenir-me exempt de culpa, a deixar-me enganyar, a no tenir malícia, a ser innocent, a no tenir una llufa enganxada sense saber-ho. A que algú em tusti l´esquena per el pur plaer de fer-ho. I llavors podria morir d´èxit, però per això encara falta molt.

El cas, tanmateix, és que a dia d´avui, ningú em creurà .Per això ho puc explicar ben tranquil.lament, amb tota la innocència del món, sabedor de que com a molt, arrencaré només uns quants somriures.