L´altre
dia escrivia : sentir nostàlgia del futur, no del passat. Del que
podria ser, i no serà. El convenciment d´aquest fet roman en
l´espera. Ho escrivia en un moment de lucidesa, després d´observar
el cel nocturn de Gener, ja finiquitat. Una de les coses boniques que
té el Gener és el d´observar el cel de nit. Les estrelles tenen una
lluïsor molt blanca i nítida ; la lluna és intensa, de cap manera
enlluernadora; les constel.lacions, perfectament dibuixades. Però la
sensació és de netedat, la netedat potser, del glaç més pur, com
l´aire de les nits de Gener. Nits lúcides, generoses, i fredes.
Al
Gener no hi ha capvespres, almenys per a mi. Però avui, segon dia de
Febrer, n´he pogut veure la cua d´un , en el seu darrer alè. Era
dia, era nit. Era inici, era fi. Llavors, com sempre em passa, l´he
volgut atrapar, però la llum era ja minsa. S´ha mogut : la lluna,
el perfil dels turons...l´escala cromàtica, no. En un altre moment
de lucidesa, aquesta potser més pròpia i inebastable, però igual
de real que l´altre, he pensat en una escala. I només m´ha calgut
dibuixar-la, per fer-la una mica més real.
I llavors he pensat que l´espera també té les seves petites recompenses. I ho he escrit, per si de cas.
6 comentaris:
El pensament i l'art (escriptura inclosa) ens fan reals totes les coses, també les que d'altra manera no ho serien.
No sé com l´has feta aquesta escala però em sembla una imatge molt onírica. El cas és que si no t' agafa vertigen venen ganes de pujar els esgraons de l' escala.
I sobre el futur- que no hi penso gaire, prefereixo viure el present- de vegades també imagino coses que podrien passar o que m' agradaria que passessin, però no ho faig amb nostàlgia. Sé el que hi ha i el que no, i sé també que hi ha espai per tot, fins i tot per els impossibles. Per això són els somnis no?
Mentre escric això vaig pensant que ho puc aplicar a més d' una cosa: al futur del país, a una feina que em fes feliç,a certs aspectes de la vida personal...somiar és d' ingenus?
Somiar també és viure.
Hi ha moltes realitats que no es veuen. Algunes de físiques, d´altres potser més profundes, i per aqui és on apareixen les eines que menciones. I sort en tenim d´elles, i de la imaginació, i el sentiment.
L´escala l´he pintat, és molt fàcil - tecnología punta -.
Referent al futur, és curiós, perquè ens pot passar com amb el passat, i sentir certa nostàlgia de coses que no han passat mai. I probablement és un error, precisament per això, perque no han passat i - qui sap ? - poden succeir. Jo tendeixo a pensar-hi de vegades, hi ha certes coses que el temps acaba sentenciant. Però vaja, somiar també és viure. D´aqui l´escala, suposo.
oh! com pot ser que estigui tant de temps sense venir a llegir-te si m'enamoro de cada post que fas i escrius i imagines?
Una foto (amb dibuix) magnífica.
M'has fet recordar un curt de Pixar titulat "La Luna", és preciós.
http://youtu.be/uccSxfeKvXM
Vaja, avui han caigut dues estrelles sobre aquest post...gràcies, Elur.
Publica un comentari a l'entrada