Avui
porta el diari una entrevista a un astrònom català, Sergi
Hildebrant. Es veu que ell i l´equip on treballa han trobat les ones
gravitacionals. Que què són les ones gravitacionals ? Doncs bé,
genèricament s´anomena la radiació de fons, popularment l´eco del
big bang, un senyal consistent en radiones provinents de la primera
fracció de segon després del big bang. És el senyal més llunyà i
antic que es pot captar a l´univers, és un senyal que arriba a
totes les regions del cel, l´únic que és constant en totes les
direccions del cel i en totes les freqüències. La radiació de
fons. L´eco el big bang. L´inici de l´inici.
I
he pensat que era molt poètic, i he escrit uns versos :
Hildebrant
diu :
és
el senyal més
llunyà
i antic
que
es pot captar
a
tot l´univers.
Regions
dels cels,
radiació
de fons.
Arriba
a totes elles
sempre
constant,
l´eco
d´aquell big bang.
Pel
matí havia vist una finestra, tot sortint de la feina , una finestra
de dos vidres : en un, un tros de cel color blau cel i un tros de
núvol de cotó fluix ; en l´altre, la punta d´un avet i el cel més
plomís. Ha estat a l´entrar al cotxe, a la ràdio sonava l´Allison
Kraus. El dia canviava, almenys per a mi.Llavors, per la tarda, m´he
quedat aixoplugat sota una roca, veient ploure d´aquella manera suau
i festiva de veure la pluja, amb sol inclòs a les acaballes.
Ja
fosc, he afegit alguns versos :
Hi
ha senyals semblants
a
escala 1:1.000.000 :
com
aquells arriben,
llunyans,
antics
i
també constants.
Com
la pluja de març,
la
tronada d´abril o
l´inevitable
raig...
bocins
escampats, dins
l´univers
de la memòria.
Com
el que diu a crits
el
reflex de dos cels
als
vidres d´una finestra :
crits
retornant murmuris
d´ones
estorant platges.
(
ecos )
(
seria el títol del poema )
6 comentaris:
Aquest concepte ja el va utilitzar en Franco Battiato en una de les meves cançons preferides, "El cuidado". Però el teu poema també m'agrada, molt...:)
En les teories sobre el Big Band normalment em perdo, potser van massa lluny per mi. En la poesia -no tota- m´hi retrobo.
Trobo que estan molt bé aquests exercicis.
Crec que de Battiato el més interessant són les seves lletres. Aquesta me l´escoltaré.
Gràcies,
Tot el que té a veure amb el cel, les estrelles i els planetes - i alguns astres - té sempre poesia a dins. És una cosa intrínseca, em penso. Ara, el que jo faig, com bé dius, és un exercici d´estil. Si hi ha una idea, passes una bona estona, i amb això n´hi ha ben bé prou.
Bona nit.
Deuria petar ben for el big bang, perquè després de tan de temps i tanta distància encara ressoni :P
El temps i l´espai sempre han estat bons amics .
Salut, Pons, gràcies per apropar-te.
Publica un comentari a l'entrada