Desgrana,
ametller florit. Desgrana´t, altre cop, de plenitud.Arreplega
quatre pètals de cada brot, fes-ne un instant i de totes elles, una
tarda de diumenge. N´arreplego una per escriure des del centre del teu minúscul paradís – de terra i
de temps – , el record -viu - d´uns versos passant damunt les teves branques per
fer-ne vi d´anyada dolça. Pensarós, ara, et miro : no fas basarda del que t´envolta. Has fermat tronc i arrels amb la sort d´una desgràcia : t´has
quedat sol,sense pagès i sense vinya.
L´escreix dels quatre pètals, innocents que res no amaguen.
Han passat uns versos damunt les teves
branques : la deriva de l´hivern guanya hores d´aire lliure. Vora
teu blanquegen aquests darrers compassos de diumenge. Desgrana´t,
ametller florit. Desgrana´t i oblida´t. El son de la llum s´endinsa al retorn d´alguna tarda com aquesta. L´afecte del vi novell creix en d´altres terres, enfrontant vinyes vora el mar.
4 comentaris:
La florida de l'ametller és efímera, si no t'espaviles , el vent se l'emporta i ja has fet tard. Però ...no et passa que cada any l'esperes i cada any et sents afortunat de poder-la veure, fotografiar-la o saludar-la?
A mi sí.
Dóna-li records de part meva, a la R.
Han passat molts versos entre les branques dels ametllers florits. Són tan bells!
Li´n dóno de part teva. La florida d e l´ametller és sempre un bon auguri.
Gràcies, Novesflors. Tots els arbres porten el teu sobrenom, te n´has adonat mai ? Segur que si.
Publica un comentari a l'entrada