Poca cosa, avui. En ple hivern, he après com es diu flor en hongarès : Virág, que és nom de dona, també. Abans, l´home de temps, agosarat ell, ha deixat anar que faria una predicció del futur, mentre jo menjava l´arròs de verdures de la mare i ho rematava més tard amb maduixes i nata de pastisseria. A la vejez, viruelas, si senyora. El cafè irlandès però, el deixem per un altre dia.
Més tard he escoltat unes quantes cançons que feia dies que no escoltava, com abans feia. A vegades tinc la superstició de que si torno a posar discos antics, un cert retorn tornarà de no sé on, una repetició, alguna cosa incerta...avui no m´ha passat res d´això, sinó més aviat al contrari, és a dir, redescobrir joies amagades dins la ja una mica abultada discoteca meva. Estic mig constipat, i el millor en aquests casos és aprofitar la mitja tarda de festa que tinc per posar-me al sofà amb la manteta, llegir alguna cosa com la paraula Virág, i escoltar música sense saber la cançó que vindrà després.
4 comentaris:
Inevitables les mantetes , els sofas i les bones músiques quan els virágs ataquen...
(Així que nata sí i formatge no?
Jo vaig a l' inversa...)
un altre cop nostàlgic?
Virág vol dir flor en hongarès, ja veig que encara no estàs massa bé.
Jo amb el formatge és que no hi puc fer-hi res. I em sap greu, no creguis, quan veig algú gaudint d´uns foudee. Però a la que apropo el nas, em venen basques.
Tampoc sóc molt de nata, però la del diumenge ra molt bona.
No és precisament un post nostàlgic, Pons. Tot i que podria ser-ho.
Però es clar, un té una edat,ja.
mira, això si que seria més nostàlgic...https://www.youtube.com/watch?v=lYm4cu_M5i8
Salut, Pons
Publica un comentari a l'entrada