La ben plantada, travessant el pas de vianants tot conduint el seu cotxet, d´on surt alçat un peu nu - podria dir que perfecte - amb els cinc dits ben estirats, ballant alguna dansa tribal, muda, probablement antiga : la dels bons auguris, la de les besades; la del somriure ocult sota el para-sol, descobert als llavis de sa mare, manyacs i assoleiats com el migdia.
2 comentaris:
what?!
Antropologia filosopoètica onsevolista.
Salut Pons.
Publica un comentari a l'entrada