L´automatisme
de l´escriptura, vet-ho aquí. Repassar tot allò escrit significa
haver d´esborrar massa, rectificar, re-escriure, corregir, etc. Es
fa difícil, a vegades, de fer-ho i un sent la temptació, lliure
sense cap mena de dubte, de poder escriure sense parar, com si la
inspiració emergís finalment d´un volcà en plena erupció, sense
possibilitat de fer recular cap mena de tros de lava que hagi sortit
del teclat picat amb insistència. En definitiva però, no seria pas
un clàssic volcà vesuvià, no; probablement es tractaria d´un
volcà d´aquells – ara no recordo si es deia hawaià – que van
expulsant tot el que porten a dins de forma constant, tranquil.la i
amatent, dins una gran llengua que es va estenent sense cap mena de
pressa. Això mateix, seria, si fos possible, es clar, si un té la
capacitat d´enllaçar tots aquells pensaments que li passen pel cap.
Per exemple, i ara mateix, una paraula que s´ha de llegir moltes
vegades per tractar de recordar-la, i més si és en anglès, fins al
punt de tractar-se d´un fantasma del qual un no és capaç de
concentrar-se en tractar de recuperar-la, obsoleta com és ; o
màgica, que també vol dir perduda. Una paraula com un pensament
d´ivori recobert d´or, negre i daurada, sempre en una tercera
persona neutre i per tant, amb poques possibilitats de fer mal. Sense
implicació, diríem fent servir ara un present d´indicatiu en
primera persona del plural. És a dir, equivocant-nos en la primera
definició establerta, la que no feia mal i ara, tot pensant en
nosaltres, torna a fer-ne.nLa deducció lògica d´aquest no parar és
que escriure d´aquesta manera sempre comporta l´equívoc i sobretot
i per sobre de tot – que bé queda una expressió com aquesta –
el no recordar el que vindrà després al perdre momentàniament la
connexió de pensaments dispersos sota la magnificència de Brahms. La
lava hawaiana sembla parar-se. Però no, la larva del pensament
fabrica el seu teixit de neurones mogudes per polsos elèctrics i
retornen a les paraules, necessàriament escrites. Tanmateix, una
paraula, oferta un cop ha estat llegida :
cryselephantine
(...)
2 comentaris:
S'assembla molt al pensament automàtic, suposo, però difereix en què ho deixes plasmat perquè ho escrius i no s'esvaneix, en teoria.Quan he vist la paraula, sense saber què deia el text que el precedia, el pensament ha començat a elaborar la seva pròpia tesi (tot solet s'ho ha fet!). No sé ni com m'ha fet viatjar a l'Antic Egipte i d'allà, a Grècia.ha estat un viatge temporal i geogràfic doble, també m'ha portat a l'època en què estudiava història de l'art i he vist la professora i el llibre on hi havia escrita la paraula, que curiosament no tenia imatges. Llavors he tornat cap aquí (al 2015) per un comentari que em van fer ahir sobre l'UOC i la carrera d' història. Ja veus la paraula si m'ha portat lluny.
Quan ens expliquen l'escriptura automàtica en classes de teoria literària hi ha professors que diuen que en realitat no existeix, que tot és premeditat. No ho sé pas...
És el que tenen algunes paraules, i l´escriure de manera automàtica. No sé si premeditadament o no, jo no sóc professor per saber-ho.
La paraula ja suposo que saps a què es deu referir. Jo si he vist una foto, un cap trobat a Delphi, del segle VI a.C.
I bon cap de setmana, ara que sembla que tenim un estiuet llarg de Sant Martí. Aprofita´l i ves a alguna illa a cercar tresors.
Publica un comentari a l'entrada