La ràdio inicia les notes del “ Jesus, etc.”, davalla altre cop la veu del Tweedy, torna la lletra aquella que diu : “ Tú tenies raó respecte a les estrelles, cada una és un sol de capvespre”. Setting sun...podria voler dir un sol apagant-se, tot i que les estrelles són llum del passat, pel poc que sé d´astronomia. Només petites espurnes. Però la ment deixa el cel, i la nit amb els seus estels de Gener. La ment avui no respon massa bé, no es concentra en allò que vol dir, ni troba paraules. Es dispersa, mentre observa el tros de forat de vidre trencat de la finestra de la cuina, que fa temps hauria d´haver canviat. Hi busca una petita inspiració, una espurna per explicar una petita història. El petit forat amb forma de triangle, arran del llistó, l´esquerda al vidre, tot invariable des de fa un any llarg. Podria ?
“ S´estava a la cuina, prenent-se un cafè sobre la taula. Llegia el diari, en batí, un Dissabte qualsevol. Bé, qualsevol no, avui no havia de treballar. Tenia coses per fer, al pati, a la casa...la vista s´aixecà cap a la finestra, al tros de vidre en forma de triangle trencat, per on entrava una lleugera corrent d´aire freda. El fred tornava, de feia unes hores. El sol banyava el vernís fosc de la taula, les fulles del diari, el fum de la tassa del cafè, els cabells escabellats i la son de les parpelles pendents de mullar. Notà a la punta del nas un mos d´aquell fred. Tornà la vista al diari, agafà la tassa fumejant cafè i deixà que li escalfés el nas de punta vermella, mentre s´oblidava del forat a la finestra “.
La cançó fa estona que s´ha acabat. Ha aparegut improvisadament, agraïda. La ment, en aquestes circumstàncies de sorpresa agraïda per una cançó inesperada, no pot fer sinó més que recodar-la, mentre dibuixa petites històries sobre un forat de vidre trencat, vidre que, d´altre banda, acabarà per canviar un dia o altre.
“ S´estava a la cuina, prenent-se un cafè sobre la taula. Llegia el diari, en batí, un Dissabte qualsevol. Bé, qualsevol no, avui no havia de treballar. Tenia coses per fer, al pati, a la casa...la vista s´aixecà cap a la finestra, al tros de vidre en forma de triangle trencat, per on entrava una lleugera corrent d´aire freda. El fred tornava, de feia unes hores. El sol banyava el vernís fosc de la taula, les fulles del diari, el fum de la tassa del cafè, els cabells escabellats i la son de les parpelles pendents de mullar. Notà a la punta del nas un mos d´aquell fred. Tornà la vista al diari, agafà la tassa fumejant cafè i deixà que li escalfés el nas de punta vermella, mentre s´oblidava del forat a la finestra “.
La cançó fa estona que s´ha acabat. Ha aparegut improvisadament, agraïda. La ment, en aquestes circumstàncies de sorpresa agraïda per una cançó inesperada, no pot fer sinó més que recodar-la, mentre dibuixa petites històries sobre un forat de vidre trencat, vidre que, d´altre banda, acabarà per canviar un dia o altre.
4 comentaris:
Fa dos dimecres que vaig a dormir tardíssim per culpa de Jeff Tweedy i la programació del C33, tots dos dimecres me l'he trobat sense esperar-lo després del resum del partit del Barça, és el que té posar la tele per tenir 'companyia' mentre perdo hores de son llegint, que escoltes unes notes que coneixes i una veu que et sedueix i et quedes atrapat. No sé si m'he 'trobat' mai els Wilco a la ràdio, també és cert que l'escolto molt poc.
M'agrada aquesta escena de dissabte.
M'agrada la cançó i m'agrada especialment en Tweedy.
(el concert que van passar a Ritmes és tot al Grooveshark: http://ves.cat/aq3c)
M'has fet pensar en la cançó dels Beatles: Fixing a hole :)
A l´altra banda de la finestra, al pati, segur que si acostaves el nas al triangle, hi sortia una olor boníssima de cafè matiner i una escalforeta fina de realitat quotidiana.
Bona manera de començar el cap de setmana i d´enyorar-lo, ara que ja s´acaba.
No la conec, aquesta dels Beatles.Jo escolto la ràdio per internet, tinc una predilecció per una emisora americana, Radio Paradise, que emet a l´antiga, és a dir, amb un disc-jockey que les va triant, res de seleccions per ordinador ni radio-formules. I no hi ha gota de publicitat. Allí he descobert molta música interessant.I posa molt sovint els Wilco, a més de grups que ja no s´escolten enlloc, amb temes poc coneguts. L´altre emisora que escolto sempre és Radio-3, per mi la millor amb diferència,molt diversa i original. Allí també hi posen els Wilco, i música de tot arreu.I no t´atabalo més.
Gràcies per ser-hi tú també.
-----------------------------------
Je,je,je...no hi havia pensat,que a l´altre costat de la finestra hi fossis tú, A.
Si, ja s´acaba.Així també s´encara millor el Dilluns,havent descansat una mica.
vinc a deixar-te un petonàs, amb Radio Paradise tinc sol·lucionat el dilema de 'quina música posaré avui?' que tenia cada matí i cada tarda.
avui ha sigut fantàstic!
Merci!
I'm fixing a hole where the rain gets in
and stops my mind from wandering
where it will go
I'm filling the cracks that ran though the door
and kept my mind from wandering
where it will go
Publica un comentari a l'entrada