" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
1/12/15
Furtiva
Se´n va un altre dia, furtiu. Il palpiti, il palpiti !...deia l´ària de bon matí. Mirava de sentir-lo, il palpiti. Al vespre ni la llàgrima en quedava, d´aquell elisir.
9 comentaris:
Amb aquesta ària se'm calmen els palpitis
Cosa buona, li palpitis calmosos
em sembla que ens haurem d'apuntar a un curs d'italià... :-)
(a menys que això sigui napolità)
Per a principiants...
Ara mateix escoltaré aquest elisir d'amore, que sembla que promet...
Jo que no sóc d´òpera, la vaig trobar magnífica.
Sí, m'ha agradat molt.
Oh en Rolando... falten els més de dos minuts d'ovació, les seves llàgrimes i alegria i el bis. (Tinc el vídeo i és espectacular i fa plorar)
Se'ns en va un altre any, també...
L´hauré de veure doncs, l´òpera sencera.
I res, se´ns en van unes hores, només. Lo dels anys és cosa de vells ;)
Publica un comentari a l'entrada