" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


25/12/15

Aniversari


Nadal en petit comitè :
dos-cents quaranta anys junts,
les dues espelmes enceses
i també jo.

Els llums s´apaguen sobre
les febles flames
davallant ceres,
llagrimetes vermelles.

Damunt el tou de xocolata
no hi resta joventut possible
sinó és la dels ulls que,
amb guspires em miren.

Un intent de cançó
més o menys alegre ;
una fotografia desenfocada;
guspires, altre cop als ulls.

Ha estat fàcil bufar
aquest desig d´aparença
negre i dolça ;
de cava i xocolata amanits
dins la nostra boca.

Ha estat ben fàcil
aquesta sort de joventut
travessant distàncies
d´espelmes ja apagades.

Bufar és l´instant lluminós
abans del fum i la foscor.
La llum s´hi contraposa.
Nadal fa altre cop, sí,
el seu pas de pardal.


2 comentaris:

PS ha dit...


S'ha de tenir el cap molt clar per inspirar-se poèticament el dia de Nadal. I estar molt ben acompanyat.

per molts anys!

Estranger ha dit...


Els bafs del caldo, que són molt punyeteros...

gràcies.