Em llevo. A terra, les espardenyes de l´any passat, acabant la seva curta i càl.lida vida. Fa poc, n´he comprat unes de noves, a la vella botiga del carrer del Peix, on llueix rètol pintat a mà informant-me de la seva centenària vida acabada d´estrenar. Calçat humil, sense marques, d´estar per casa. Local petit, acollidor, de prestatgeries de pi velles - algunes torçades, totes re-visitades per la pintura d´antics adroguers - fins l´alçada del sostre ,d´aparador modest i portes obertes al brogit del carrer, avui de vianants. L´aire que passa és el que es cola per la petita vena que uneix rambla i raval ; l´antiga entrada a les peixateries del mercat, al davant. Per l´altre costat, el carrer del Gel. El poc sol que hi entra ho fa els mgidies d´estiu, escalfant el cuir verd de l´entapissat del canapé que centra el lloc de forma lleugerament cònica, adaptació d´una antiga sala d´estar, morint a la rebotiga sempre de llum dubtosa d´on busca el meu número la dependenta, senyora que aten amb sa germana, que penso filles d´algun dels antics amos, germans també. A l´igual que ells, mateixes formes dels antics colmados, tracte veïnal, poca cosa més...si estan cansades, contentes o tristes t´ho faran saber a poc que les visitis unes quantes vegades. Botiga i vida són quasi bé una mateixa cosa...res resulta diferent, ni ara ni de menut. La seva competència als darrers quaranta anys, el New York, quedava més amunt. Van tancar, no fa massa. Ells mantenen el seu rètol, amb el nom de la ciutat davant els Calçats. Al 1915 no havia de ser un problema massa gran, de posar nom a les botigues.
2 comentaris:
Si són d'espart i la tela texana, tengui. Iguals.Si són blau marí gastat s'hi assemblen molt. També les tenia de color caqui, fa anys.El problema que m'han donat sempre és que moc molt els peus quan camino i s'acaben donant i les porto eixarrancades, em cauen.però m'agrada la sensació de trepitjar la corda, és com si suressis.
Veig la botiga que expliques, són d'aquelles en què vida i comerç són la mateixa cosa. L'olor també la puc imaginar.
Les rajoles, siguin teves o de la botiga , m'agraden molt.Tenen solera.
Aquestes diria que són iguals a tot arreu. No sé qui les fabrica, l´any passat el carrefour n´anava ple. De sempre però, les han venut en aquesta botiga. No tenia res d´especial, però ara si, perquè ja cada cop en queden menys, de botigues així. Jo m´hi passo un cop l´any, per aquesta època. També aprofito i compro orxata artesanal, en una casa força antiga també. Ja és com un ritual de cada Agost.També em passo per la llibreria, a buscar alguna cosa per llegir.
Les noves són de color marró.
Publica un comentari a l'entrada