De viure

Una papallona petita i blanca, com aquell títol de la cançó. Dins el dipòsit d´aigua, les ales perfectament esteses, el cap, les antenes, la cua, un dibuix transparent flotant sense arribar a l´ofec. Litografiada amb la perfecció amb què la natura fa les coses. ¿ Morta ? L´agafo amb molta cura, submergint el tou del dit just a sota d´ella.

Fa unes hores ens havia deixat un antic company de feina. Vint anys de convivència laboral. Més que un company, menys que un amic. El darrer any, ell ja no hi era. Recordo la darrera encaixada, abans de l´assalt final. Poques coses a dir-nos, només la mirada dels seus ulls petits i clars.

Deixo anar la papallona. I mou les ales per desaparèixer entre la blavor d´unes quantes borratges. Viu, o millor dit, sobreviu. D´això es tracta, de viure.