" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


10/4/16

Redempció


En la professió de suïcida també hi pot haver accidents mortals “  

(Slawomir Mrozek )

Ho havia provat vàries vegades, amb força mala sort. Aquesta dissort l´havia perseguit fins arribar a una edat perillosament madura, aquella edat en què la majoria de la gent se n´adona de la inevitabilitat de la mort i acaba acceptant-la amb més o menys resignació. En el seu cas però, i com era d´esperar, el procés s´havia revertit : el fracàs vital s´anava modelant a mesura que es feia gran, lligat a les altes expectatives posades en una mort sublim. Mentre els seus herois no envellien mai – Mishima, Van Gogh, Foster Wallace, Cobain...- ell anava sumant arrugues i calvícies, una decrepitud abassegadora impossible de tirar enrere, l´antítesis de tot bon jove suïcida. La vida , amb tots els seus tombs de venes tallades, salts al buit i forns encesos, havia esdevingut la seva taula de salvació, el darrer ferro roent al qual agafar-se, el premi de consolació dels perdedors com ell. De la percepció d´aquesta constatació fins arribar a l´angoixant sensació del pànic a morir només hi havia un pas . I el pànic s´apoderà de tot el seu ésser, el pànic a morir de qualsevol manera, de forma vulgar, com tothom.


No fou fins ben entrada la vuitantena que  fou redimit. Va ser quan el famós test que mai cau – i aquell era, tot s´ha de dir, un esplèndid test ple de crisantems florits – ho va fer sobre el seu crani de jubilat, fulminant-lo de manera immediata. Els diaris en van parlar durant molt de temps, d´aquella mort tant acadèmica.

4 comentaris:

PS ha dit...

Boníssim!

Presenta'l a un concurs, treu-li suc a aquest enginy.

Estranger ha dit...


No sabria fer-ho, però gràcies.

Estranger ha dit...


Volia dir que si que ho sabria fer, però no és una cosa que m´apassioni, la dels concursos.

Escriure´l si que ha valgut la pena.

I que pensis que és boníssim, també.

PS ha dit...


En cap moment he dubtat que ho sabries fer, el que em va estranyar és la resposta.

Els concursos no solen apassionar a ningú, que jo sàpiga (si no els guanyes, és clar!)però és una manera més de motivar-se.

No he dit res...;-)