Gotes
fortes damunt el parabrises, potser les més grosses caigudes en
força temps. Qui sap si la més grossa de totes davant meu que miro,
líquida com podrien ser els meus ulls si fossin nets de tots
aquests núvols grisos i elèctrics que resten damunt meu. Voldria
descansar com aquesta gota caiguda, de contorns astrals o de tifa de
colom, segons com es miri. Voldria descansar, ni que fossin uns
quants segons, com la gota grossa caiguda d´un cel negre.
Davant
meu, l´asfalt, plagat de gotes com aquestes.
2 comentaris:
De vegades és difícil el descans fins i tot si estem esgotats del dia.
Si, i cal una descompressió. I a vegades es troba escrivint quatre ratlles.
Publica un comentari a l'entrada