Automàtica.10

Doncs bé, cau l´aigua, finalment. Jo, fora el cau, alço la vista al sol de maig, que és traïdorenc. Les males herbes malden per espigar-se i semblen fer un darrer intent d´aprofitar les darreres gotes de pluja, que aquest mes han transformat la dita popular del cada dia un raig. Si, un raig, però de sol multiplicant-se ja cap a no sé on de l´estiu que s´apropa, cada dia mes. Un mes, si fa o no fa. Un de més. L´instrumental es fa necessari per esvair tot allò que puja massa i que s´asseca i s´arrenca amb la facilitat del transitori, com un mal de cap després d´una mala nit de somiar amb un núvol de papallones sorgint del davant la façana de casa, marxant en un vol silenciós i magnífic, qui sap on, amb la forma i els colors de la senyera. Retornant després amb el soroll d´algú, deixant anar la tapa del wàter. L´instrumental de Charles Lloyd and the marvels temperant partitures alienes amb la tornada als camps dels dies de després on ningú es fa fotografies al camp de roselles, perquè algú ja l´ha llaurat, i aquesta flor roja, que més d´un mira de ramejar inútilment, va acomiadant-se dels camps de blat i dels vorals de la carretera, com ho feren la flor de l´ametller, el lliri groc – malaurat enguany a la meva vista – o la mort de l´amic, aturant una tarda massa primerenca de qualsevol pols d´aire. Premonició d´horabaixa. Cau i cauen i jo alço el braç i torno a picar el terra amb esperit de forja del pare llaurador, amb tots aquests panots de males herbes arrencades amb aquest magalló de mànec curt, on els dits acaben sent destres, mirant el sol que reverbera la seva forma, la seva tija alta i espigada, les seves arrels pendents d´espolsar de terra negre. Miratges en un desert on algun cop s´ha perdut una ànima. Tal vegada hi ha una cadira on reposar l´esquena, hi han caderneres i rossinyols, ginesta a mansalva i, vora un bassal emmarcant núvols de cotó fluix, l´alegria bategant,

del lliri de Sant Bru