Nulla ethica sine aesthetica
(
màxima llatina )
Es va decidir a fer la reforma del bany. Una reforma
integral, volia : dutxa, pica i lavabo nous ; canvi de porta i rajoles de terra
i parets ; la minúscula finestra – que ja no podia obrir - també, així com fer
un moble nou d’ estil rústic, com el que havia vist al nou catàleg d’ Ikea.
Finalment, canviaria la llum i el mirall. Necessitava més llum en aquella
minúscula cambra de bany on s’ afaitava cada dia i on el seu rostre es
dibuixava damunt el mirall cada cop més borrós, entelat pels vapors calents de
l’ aigua. Apart d’ això, la seva vista sense ulleres cada cop era pitjor. Això
li va fer pensar en que havia d’ operar-se de la vista ,tal i com li deia el Macari
a l’ oficina cada cop que sortia el tema de la vista. - I de moment, res més- pensà decidit.
Ho feu tot així. Arribà l’ esperat primer dia amb la seva primera
dutxa. L’ excel·lent llum i el nou mirall li retornaren la barba acumulada durant
el temps de la reforma i alhora, la resta del rostre, nítid, després d’anys de fer-ho
entelat i borrós. Quan es va veure, una profunda esgarrifança l’ envaí. Però ...
¿ com era possible que ningú li hagués
dit res ? , es preguntà esmaperdut.
Amb el seu posat estirat de sempre, en Macari
no tardà ni mig segon a donar-li una solució. Li va assegurar que tant sols era
una qüestió d’ estètica. A més, pel mateix preu li farien una tofa nova de
cabells com la seva. Allò l’ esgarrifà encara més i reflexionant, va decidir començar
a afaitar-se el cap en comptes de la barba. Va ser la millor decisió de la seva
vida.
4 comentaris:
Fa olor de Calders. Molt bo. Em pregunto com els escriptors teniu aquest enginy...
Buf, això d' escriptor em ve massa gran...L' important és tenir una idea general del relat i posar-se a escriure'l. La resta va apareixent amb una mica de temps i paciència. No surt bé quasi bé mai ;).
basat en fets reals?
Podrien ser-ho, Pons. Però encara no, afortunadament.
Salut, Pons.
Publica un comentari a l'entrada