Neu

Neva tota la nit i pel matí, també. Més tard plourà. Les llengües del fred retornen al nord i darrera seu arriba el ponent, més càlid. Surto a passejar un matí en una deshora agafada al laborable : el jardí, l´escala, la figuera del Tomaset, l´ametller... pam de neu colgada i flocs caient embolcallats de silenci.

Després tot això s´esborra sense la quietud del després d´una nevada. El blanc es va fonent , s'embruta , s'aixafa ; tot a cop d´ull i en minuts aplegats en unes quantes hores,fins arribar al vespre, net i polit com un dia qualsevol. Sembla com si la natura mateixa s'hagués contagiat de totes les urgències dels nostres temps, mancada  de pair la novetat per anar-ne a cercar una altre.

Però no és pas així. Els regals són per a conservar-los, com la natura. N´escric uns versos a l'estil Basho, per recordar-ho :

L´hivern fendeix

amb neu de primavera

el meu jardí.