La pàtria dels llibres, allí on
reposa el tinent Drago i els tàrtars que van arribar massa tard...la novel·la
de l’ espera, diuen que era, la metàfora del que mai no arriba, els tàrtars com
l’ èxit d’ un escriptor per Sant Jordi, el conte amb el final perfecte, de
lectura obligatòria, la novel·la del segle vint-i-u, curta però alhora
exprimida, on tot hi pugui ser condensat : l’ essència en capítols sense compàs
d’ espera ni llargues presentacions dins llibres de no més de cent planes per poder-los vendre a disset euros com a
mínim i , mentrestant, un Crim i Càstig a cinc euros, un crim i un càstig,
Raskòlnikov qui recorda el teu nom i el de la iaia que vas matar ? Vuillard ,
Echenoz, Baricco , Josipovici ... grans dins la vostra petitesa però qui recordarà la vostra gent si ja Funes,
el memorioso, ha mort ? A la pàtria
dels llibres amb el drac cruspint-se
Hamlet i els molins de vent el dia de la seves morts mentre alguns celebren la
seva èpica davant la màquina d’ escriure, les seves manies, la música que
escolten, el molt que s’ estimen el que ja no els pertany quan s’ acaba, la
gran frase...i bé, n’ hi ha que no ho aguantàven tot això, Graq n’ era un,
Salinger un altre, cadascú que regui el seu jardí com vulgui i així si només un
ho aprofita a fi de bé la feina no haurà estat vana ni que sigui per un mateix,
jo i el meu ego sense publicar i per això encara cal seguir vigilant el camp de sègol – Holden Caufield,
vigila ! - i esperar més pluja amb el sol tempestuós del maig celebrat del mig temps allargassant
tant com es pugui les vertaderes i sempre fructíferes, fresques, inimaginables
tardors venidores farcides de totes les antigues i despreocupades
primaveres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada