Batec d´ales de dos corbs, raucant les seves veus negres, tancant el torn diürn en una darrera passada sota un tel de lluna. Els releva el rossinyol, abrigat dins el bosc, fent de la darrera hora la primera.
Sol ixent i cavalls alats, abans de l´embranzida.
4 comentaris:
Tancaria els ulls i podria escoltar els corbs, fins i tot el batecs de les ales i podria imaginar-me el seu vol creuant el cel, també podria sentir al rossinyol... però llavors no m'arribaria la pau que em transmet aquesta foto tan preciosa.
I hi ha dies que una mica de pau s'agraeix tantíssim!
Me n´alegro. A mi també em feia falta.
I quan el sol hagi arribi de nou al final del traçat del seu camí diurn, el rossinyol li regalarà un sospir a la nit.
Sospir, el darrer acte del dia.
( sospiro )
Publica un comentari a l'entrada