" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


26/9/18

Quan no passa res



Si no hagués passat que va entrar una amiga seva i ella es va girar ; si no hagués passat que jo vaig cedir el meu pas a una senyora acabada d’ arribar a la caixa de la benzinera just per l’ altre costat que el meu ; si no hagués passat que jo, aleshores, vaig fer un pas enrere al veure el seu clatell perfecte ben a prop del meu rostre articulant-se mentre encara parlava amb la seva amiga, tot pensant en la possibilitat d’ un xoc fortuït si tornava a voleiar el seu cos en direcció cap al fons de la botiga ; si no hagués passat que, efectivament, va girar  per la seva esquerra tot acomiadant-se, de tal manera que ni em va veure i tot seguit es va perdre pel passadís ple de gent d’ aquell diumenge de tardor  ; si no hagués estat per la meva cara d’ estaquirot amb un gelat de xocolata a la mà i la mirada perduda cap allà mirant de retenir el seu perfum d’ estrella fugaç...

... la dependenta no hauria rigut endevinant-ho tot i jo no m’ hauria fixat en la seva cara desapercebuda, el seu cos gràcil dins un uniforme gras, els seus ulls de porpra   i és clar, mai no li hauria preguntat quina cosa li feia tanta gràcia i ella no m’ hauria dit que res, que eren coses seves mentre jo em fixava en un llibre que tenia sobre el mostrador, el mateix llibre que jo tenia a la meva tauleta de nit, una coincidència a partir de la qual jo vaig aprofitar per reivindicar-me amb la frase final de la història, així , a l’atzar, per veure com reaccionaria perquè en aquell moment vaig pensar si ella no escrivia pas històries com aquella, o com aquestes, en què tot podia esdevenir possible si així ho volia ella, o jo també, doncs també em passava el que la intuïció em va fer explicar-li, més tard, en la seva hora lliure, allò del que volia dir Balzac quan va escriure que l’ aigua és un cos cremat, és a dir, les llàgrimes del fracàs, una rèplica davant la qual em vaig quedar sense paraules mentre els seus ulls grisos m’ explicaven una altre història...

Si  hagués passat així, em dius ara que ja ho saps,  que en aquella benzinera mai no han venut gelats de xocolata. Em fas un petó i rius, contenta de saber-ho tot . Em dius que no passa res.  Tu i el teu clatell perfecte, sortint del llit de matrimoni.