Al setembre hi ha tan sols més moments de sol de migdia que cap altre mes, potser perquè els sentits respiren l' aire tebi de les darreries d' estiu escolant-se en brins removent el cel i una mica el pensament com si aquest estigués estirat en una gandula tot esperant finiquitar les darreres alenades d' un viatge mai iniciat.
Després de segar la gespa i regar-la amb la llum del capvespre, a la nit, em descalço i en trepitjo la seva frescor, i camino en aquest petit tros verd sota dos pins que em superen en edat, on en un dels costats, cinc hortènsies segueixen entestades amb les seves flors agafant el to rogent de tardor. De vegades, en aquest foscor encara hi sorgeix una lluerna, verda de quan l' estiu s' inicia, i tots els viatges encara són possibles. I camino amb els peus nus, cap a direccions remotes. Les flors de les hortènsies no s' han de tallar mai fins que arriba l' hivern.
A la tardor em dedico a planejar viatges, que possiblement mai arribaré a fer
4 comentaris:
En algun lloc he llegit que és a partir del quinze d'octubre que s'han de tallar les flors de l'hortènsia, però deu ser en terres atlàntiques, no pas aquí ni a Taormina.
En algun lloc he vist les llums d'aquesta cançó,les vaig llegir i potser també les vaig escriure :)
Ets afortunada, doncs.
Amb les hortènsies potser m' he passat un pèl...però ara han agafat un color ben bonic.
Jo no sabia ni que les hortènsies s'havien de tallar... també és cert que mai no n'he tingut, d'hortènsies, ací fa massa calor...
Bé, les hortènsies precisen de molta aigua i no massa sol, però es fan bé a qualsevol lloc. Les flors es mantenen bé durant setmanes i després van perdent tonalitat i hi ha gent que les talla, però no s' ha de fer perquè quan comença a refrescar agafen una tonalitat vermellosa que les fa especialment boniques. En aquest moment es poden tallar i assecar-les per ornamentar gerros a l' interior. O si no deixar-les fins que perden color i s' assequen definitivament. Després jo les tallo i les poso a un tros on hi vaig llençant les restes de poda per fer-ne compost que alimentaran els testos l' any vinent.
I així el cicle es tanca.
Ja ho veus, s' aprofiten bé !.
Publica un comentari a l'entrada