La
figura apareix entre la palla, partida per la meitat, just a l’alçada del
melic. La cara, fa temps que va quedar esberlada ; un dels braços, que jo
recordi, no l’ha tingut mai. Tot el que conserva intacte de la seva imatge de
pagès tradicional és una camisa blanca i la barretina, d’ un roig antigament
prohibit. Mutilat per mil pessebres, encara sorgeix al mig d’un tou de molsa
mig amagat, com si fos un caganer dispensat d’haver d’ensenyar el cul, per allò
dels serveis prestats .
I
tota la seva vida, vora una cova il·luminada, amb pastors, bens i rius de paper
de plata.
2 comentaris:
Això és un betllem com cal, amb el pes de la tradició de la terra i els anys.
Cal mantenir les bones tradicions.
Publica un comentari a l'entrada