Caldria actuar, més que esperar. Absurd.
Va, mou-te !- em
diuen-.
Fes que passi alguna cosa !- em repeteixen.
Jo no soc bon
actor, i a més mai he sabut dir mentides, sempre m’enxampen. I el que penso de
veritat és que actuar és forçar les coses perquè passin, i això, en si mateix,
és malbaratar l’ status quo de la realitat, que té els seus propis tempos. Per això
m’agrada la feina que faig, m’ hi trobo com peix a l’aigua. Dins una peixera.
( Sona Pink Floyd per alguna banda, la de la
portada amb un home cremant-se )
En la majoria de casos,
a més i sinó sempre, passen masses coses i prou feina porta saber com i quan
passen, i perquè passen. Que passi el que no ha de passar és la millor de les
coses passades. Quan no passen les coses en el moment que un desitjaria que
passessin, vull dir. I és per això que hi ha qui pensa en l’acció : les petites
revolucions de cada dia, en diuen els terapeutes de butxaca . Llavors és quan apareixen aquest tipus de
frases a pilota passada, tan aparentment boniques però alhora tan inútils. Que
no passi el que un desitja no és un problema. Heràclit ja anava per aquí, quan
deia allò de que mai ningú es banya en el mateix riu, a pesar de semblar sempre
el mateix riu. A més – segueix pensant mentre manté el cap girat rambla amunt, sortint del seu
somieig protector, alleugerit de cop per tan estranya reacció del seu cor - ara
ja és massa tard. Però no és pas culpa meva.
Efectivament,
mentre en Dionís pensa tot això, obre els ulls al que passa quan sent el
dringar de monedes dins el platet. Encara és a temps d’albirar la dona del
vestit vermell com un puntet lluminós i
diminut escapant-se del seu radi d’acció, poc habituat a miratges passatgers
com aquell; abans de girar-se finalment i, davant la impaciència de la concurrència
pagana, tornar a representar com un autòmat la breu pantomima de l’estàtua
movent-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada