Dies d'Agost

L’hort abandonat : un pati del darrera amb parres creixent damunt el filat, creixent d’antigues branques pendents de podar. Un muret de totxo vist i a dins, un gran cirerer, engabiat, ombrejant males herbes, alls bords, flors de pastanaga i fonoll. Fonoll salvant sequeres, alt i prim, desmanegat com l’espantaocells;  d’agost, d’anís entre les dents com feien els homes de faixa negre i espardenyes lligades al tou de les cames, els de l’era, els de la falç, els del blat i el jull, destriats per a la vida eterna.

Agost de pell brunyida sota sang fresca, com el préssec de vinya, acarnissament dolç dins la ( teva ) boca.

És l’estat de les coses, quietes com els dracs damunt les parets blanques, observant la lluna plena. Ombres argentades damunt la grava, parterres frescs després de la regada, tomàquets tenyint-se de rosa. Olor de pintura assecant-se : blanc marfil de laca, com la marinada de tarda bandejant branques de morera, removent fulles de baladre, les seves flors, blanques i roses com el gelat de galeta assaborit en un carrer de pedra antiga.

Et plantes i camines, com un vell arbre fent viatge. Acluques els ulls, llegeixes uns versos, cerques una ombra, t’escapes una estona. Somrius una dona, et passeges si hi ha núvols disponibles ; i escoltes la veu el mosquit arran d’orella i veus la vespa vora el broc d’aigua i l’abella apurant la flor de sajolida i cap ni una et fibla perquè t’escapes del teu passat davant la porta d’aquell Eden amb el seu cirerer engabiat i les seves males herbes entremig de les parres amb fruits escarransits i després et desperta un raig de llum esmunyint-se fins un tros de  fusta pintada del color del marfil i en sents l’olor i despertes un badall amb un altre badall conquerit al tou del coixí on reposa un tros de vent al meu costat, cercant un nou dia.