El cafè prepara la seva mentida dins les tres peces de ferro forjat, cremant a foc lent. La ràdio dóna les notícies , mentides esbiaixades segons la freqüència en què les escolta.Els diaris les imprimeixen per oblidar-les al día següent.Més tard, a la feina, el seu cap el mentirà amb falses estadístiques perquè miri de posar-hi més empeny,els proveïdors continuaran mentint per excusar pujades de preus constants,i els clients no tindran més remei que mentir-li per la seva falta de liquidesa.
Al carrer, els polítics,somrients, el miren falsament des del capdemunt de totes les faroles.El sopar reescalfat li enganyarà l´estòmac i la televisió gratuita continuarà sent una gran mentida publicitària.Al posar-se al llit, la mentida l´acompanyarà com cada nit en forma de somni.
Sona el telèfon, mentre s´omple la tassa,pensant en tot això.
- Digui´m?-
- Hola, sóc la mare.-
Llavors un somriure de veritat apareix als seus llavis.
1 comentari:
M´ha tocat el cor aquest escrit.
L´he tingut tantes vegades aquesta
necessitat de despenjar el telèfon i que ella em digués això.
Però en el meu cas també seria mentida.
Publica un comentari a l'entrada