Al súper s’hi està bé. Porto la llista de compra de la
mare, que em fa cada setmana des de lo del confinament. Començo per la fruita
i, més concretament, pels plàtans. N’agafava bastants, al pare li agraden. Avui
n’agafo menys . Me n’adono d’aquest fet, igual que quan, a l’acabar amb la
fruita, passo de llarg de la nevera per
agafar el pot de gaspatxo : se’n prenia una tassa cada vespre, ara a l’estiu.
Després venen els Actimels, un pel matí, acabat de llevar, amb la pastilla de Parazatemol.
N’agafo sis menys. Passo per la carn, avui xai i llonzat de porc. El tenen
maco, en demano dos talls. De formatge, tampoc n’agafo. Havent sopat, en
menjava un bon tros. Aigua, llet, begudes...de caldo Aneto en prenia a l’hivern,
substituint el gaspatxo de l’estiu. Fa setmanes que no n’agafo però al veure el
brick amb el nom ben gros penso en la muntanya aquesta, que va anar a pujar amb
quinze anys d’amagat de la seva mare i després vam pujar amb ell cadascun dels
seus fills al passar el llindar dels deu anys. Recordo aquells primers passos darrera
les seves botes amb pas segur i lent. Cal buscar sempre l’escaleta, em deia.
Segueixo pel cafè, el sucre, l’oli...no necessitava
gaire més per viure. No agafo cap fulla
d’afaitar, ni les compreses que feia servir a la nit, per evitar escapaments
inadvertits. A l’acabar em miro la llista. La mare ha agafat la de la darrera
setmana i ha anat tatxant totes aquelles coses que li agradaven a ell. Jo li he
afegit avui un parell de iogurts amb maduixa al fons, que sé que li endolciran
la pena.
Ara ell dorm, en una cambra d’hospital. Ens diuen que
està tranquil, que no pateix. La sang de mica en mica li va envoltant el
cervell. Ahir a la nit, no sé perquè, se’m va desfer un nus que tenia a l’estómac,
des de feia una setmana. Vaig pensar sinó és que ja la seva ànima va sortir a
fer un vol, se’m va apropar i em va xiuxiuejar arran d’orella que tranquil, que
amb nouran-tres anys la seva vida ja era plena. I a vessar.
Avui me n’adono que al súper, ahir vaig començar el meu dol particular, abans no passi res. I ho he pogut escriure.
( J.M.B. 6/2/1927-01/09/2020 ).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada