·
“
Elevación del seno con acceso crestal simplificado “. Llegit a la sala d’espera del meu
dentista, en una paret plena de diplomes i seminaris amb el seu nom en cada un
d’ells.
·
Les
bambes noves son molt lleugeres. Quan surto a córrer em sento més lleuger, i corro
amb estil, el cap alt, finament. Fins que arriba la maleïda pujada de la
muntanyeta. Aquí no hi ha bambes que valguin. Dos nois joves em sobrepassen amb
escreix xerrant de les seves coses.
·
Llegir
bons llibres em fa adonar del difícil que resulta escriure bé. Alhora, escriure
mediocrement bé em fa gaudir molt més de les bones lectures.
·
Escriure
aforismes denota mestratge. Potser per això jo no en sé escriure. Valery
en sap molt : cal ser lleuger com l’ocell i no com la ploma. Per posar
un exemple.
·
Passejo
pel bosc a la tarda. Hi ha una quietud, hi ha silencis, res de vent ni de cap
soroll sinó és el de les meves passes caminant. De repent se sent el crit d’una
au rapinyaire, que em fa adonar del misteri aquest de no ser enlloc, de no ser –
sense cap testimoni que ho certifiqui – ni jo mateix qui és dins el bosc.
Podria desaparèixer i no passaria res.
·
Un
pinyol – de pi pinyoner – ha germinat dins un test : la tija ha sobresortit del
seu cor, blanc transformat en verd als seus primers brots, ; les closques
romanen encara agafades, en un equilibri incert i d’un color marró fosc. La pluja
fa de vernís. Un espectacle cromàtic de no més de cinc centímetres d’alçada, d’una
puresa esbalaïdora.
·
Diu
Wordsworth que la llum es perd en la llum, comparant-la a la debilitat,
que es perd d’igual manera en la fortalesa. Per entendre-ho cal ser poeta.
·
Al
carrer, dins un cotxe aparcat, damunt el quadre de comandament, una vareta
màgica argentada. Algú se la deu haver deixat allà per error.
·
Converses
passatgeres d’adolescents indesxifrables.
·
Després
de tres anys, m’adono que el meu gorro d’hivern és reversible : per dins
és d’un color fúcsia, molt llampant : queda igual de ben posat que quan és del
color burdeos habitual.
·
A
l’arbre de l’inici del carrer on treballo ja li han caigut totes les fulles. Hi
descobreixo les restes d’un niu. Penso en els ocells com uns sense-sostre.
·
Avui
he conegut una dona impossible. Respon al nom d’Alejandra. Treballa en un banc
i m’ha fet pensar en l’inici de Joc Brut, de Pedrolo. Ha estat
molt amable.
·
Fer-se
gran : explicar coses del passat que no interessen la gent jove.
·
El
dolor pel dolor : una cura intensiva.
·
Un
dependent posa un maniquí nu damunt d’una taula, com si anés a consumar algun
sacrifici ritual de “grans magatzems”. La gent , discreta, passa pel costat i
se’ls mira de reüll.
·
Crida
al seu gos : es diu Neula . Som en dates nadalenques.
·
Diu
Baudelaire : “ els teus ulls son la cisterna d’aigua dels meus neguits “.
Doncs per això serveix la poesia, humanitat !!!
·
Llegeixo
un article a L.V. d’un tal Arnold Schwarzenegger. Confirmo que es tracta
del famós actor, conegut per films com “Conan
el bárbaro“,”Depredador” o “Terminator “. Les he vistes les tres. Mea culpa.
L’article no aporta res que no sàpiga.
·
L’Ordre
de la Creu del Fènix de la República Hel·lènica. El clàssic títol del que te n’assabentes
al llegir una esquela.
·
La
lluna es pon, de matinada. Discretament ; no com l’altre , més dramàtic i pompós, potser una mica begut i tot.
·
Hi
ha gent “naturalment” divertida. Els que no ho som, per més atractiva que
sembli la idea, mai hauríem de pretendre ser-ho.
·
Dita
antiga : “ Això pesa més que un matrimoni fals “.
·
A
vegades, escriure suposa treure’s de sobre el conegut “nus de la gola”.
·
A
l’etiqueta promocional hi diu : “súper-econòmic, suavitzant blau concentrat
a 2,49 “. Pensa en tot el temps que ha passat des de la darrera vegada que
va anar a la platja a veure el mar, aquest blau, suavitzant i concentrat element.
·
Matrícula
de cotxe : KFK. Kafkiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada