Constipar-se

He passat mala setmana. Diumenge mal a tot el cos, una mala nit amb calfreds i després dies de malestar i cansament, vorejant un límit proper a l’extenuació. Exagero, probablement. Avui divendres, finalment, sembla que ha sortit una mica de refredat : tos seca i nas mig tapat. Els darrers anys, si em constipo, sempre és quan ja és estiu i fa calor, quan el cos porta ja un cert recorregut de mesos de rutines intenses i semblés que és a punt d’esgotar la bateria. Potser és que m’he acostumat a fer masses coses, i totes seguides ; potser és que ja no m’aturo com abans a mirar-me el mon per fugir de certes pors. Ja no tinc tantes pors com abans, amb l’edat hi ha menys respecte humà per elles, i en canvi, pel contrari, el respecte d’altra gent per la meva persona sembla augmentar, possiblement perquè amb els anys la pròpia història, la vida, el passat, es difumina. Ja no em coneix tanta gent de fa vint o trenta anys ; pels joves soc algú altre, pels grans sembla que també : una mica soc el que eren com era jo quan veig els qui son ara més joves.

I per a mi ? Doncs bé, ara em constipo a l’estiu, que és quan fa més bo. I segueixo escrivint, malgrat no saber-ho ningú. I ahir vaig escoltar la meva cançó d'aquest estiu, que no és la del bugi-bugi aquesta que em té una mica fregit.