" La soledat, aspriva o en companyia, me fa mal,m'esmussa tota jo. És la pedra que esmola allò que, de dins i de fora meu, se'm presenta hostil. M'hi rebel·lo i trec les ungles. Però com que no tinc a qui esgarrapar, soc jo que rep.
La solitud, en canvi, convoca vagarejos poc o molt productius, però sempre estimulants. Alhora, esmorteix agressivitats internes i externes, que esdevenen menys feridores encara que apuntin a fer mal. Amb aquesta fidel companya he passejat per espais buits o plens, he viatjat en vagons de tren de llarg recorregut i en trenets de fira i autos de xoc. He deambulat per camps deshabitats, per ciutats llunyanes, forasteres, de llengua estrangera i sons desconeguts, només parlant amb ella, que no sempre és dialogant i complaent, però que sempre escolta. ".
Roser Vernet, "Lo mig del món " ( Club Editor, 2023 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada