" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


15/9/17

D´allí on no toca mai el sol



" Segur que heu vist, a les cambres més amagades d´aquests edificis, on no hi toca mai la llum del sol, com el daurat d´un paravent o d´una porta corredissa capten la llum distant del jardí i la reflecteixen com en un somni ".

Junichirô Tanizaki



Denotant la vida que passa, sense pas previ, per la llacuna dels meus pensaments, immòbil i maldestre, tracto d´arreplegar el sentiment. On és ? - pregunto a deshora – On és ? - repeteixo ara sobre la superfície llisa on el roc ha encerclat l´instant de la pregunta amb l´eco del seu pes minse -. La resposta no té cabuda física ni probable, es queda empassada en els solcs profunds de l´intangible, aquesta lluerna sorgida de l´espora de l´àngel bufat d´aquella flor marcida de la dent del lleó, amansida ara per l´improbable transformat en impossible : el desig.

Tanmateix, l´esclavitud regna com goja dins la llacuna, al fons del tot on els rocs s´amunteguen com talús d´una tomba anònima. El seu rostre, el plec perfecte de tots els fulls, esdevindrà el definitiu. Etern com l´esperança. Podries ser tu, si sabés on m´habites.




2 comentaris:

A ha dit...

Imatges potents i visions dobles, la que punteja a la superfície i la que hi ha sota el tel de l'aigua.Misteri. Demana successives lectures.
En la meva opinió, hi ha nivell. Felicitats.

Estranger ha dit...


Hola A.,

Bé, hi ha influències líquides en aquest escrit, que demanen dos o tres lectures, també. De mica en mica s´omple la pica, que diuen.

Salut i records cap a la badia perfecte.