El palmell de la mà esquerra apreta els dits de la dreta,en un gest que ajuda el desplaçament dels muscles cap endavant,i cap al terra degut el lleuger acotament del cap,que fa que no es reflecteixi l´alçada i esveltesa del seu cos,contret en un pas que es contradiu al que correspon a la seva edat,un pas semblant a aquell que imaginem de les velletes pansidetes que cantava en Serrat.
Els cabells són acuradament llisos,mig grisos i recollits en una breu cua que limita una papallona d´estil modernista que li fa d´agafador.Els ulls reflecteixen un pànic controlat,però intens,d´òrbites desmesuradament grosses,on les pupil.les adquireixen un relleu esfèric de permanent vigília.La faç, pàl.lida de galtes xuclades i pòmuls alts ; el nas, grec; els llavis prims de somriure immediat,inevitablement de compromís,d´excusa per no fer-ho millor,d´impotència.Finalment, les dents petites i grogues, d´ex fumadora compulsiva, de cigarretes on la cendra acaba caient pel seu propi pes i el filtre acaba cremant-se quan no queda tabac per inspirar.
Llavors comença a parlar,i sembla relaxar el patir inicial.Sembla concentrada en el pensament que expressa,i l´interès de l´interlocutor fa que s´hi abandoni momentàniament.És llavors que hom perceb un canvi quan aixeca l´espinada i abandona les mans a les butxaques del jersei d´angora granat,mentre les parpelles acluquen lleugerament els ulls,un gest degut al raig de llum que esbiaxa sobre el seu rostre,descobrint-hi un deix de mel als ulls de color avellana que abans no hem copsat,uns cabells ara rossos,una pell de volàtil nacrada i, a la fi del breu recorregut,l´instant d´un breu somriure, genuí,de motlle natural, inefablement femení.
Els cabells són acuradament llisos,mig grisos i recollits en una breu cua que limita una papallona d´estil modernista que li fa d´agafador.Els ulls reflecteixen un pànic controlat,però intens,d´òrbites desmesuradament grosses,on les pupil.les adquireixen un relleu esfèric de permanent vigília.La faç, pàl.lida de galtes xuclades i pòmuls alts ; el nas, grec; els llavis prims de somriure immediat,inevitablement de compromís,d´excusa per no fer-ho millor,d´impotència.Finalment, les dents petites i grogues, d´ex fumadora compulsiva, de cigarretes on la cendra acaba caient pel seu propi pes i el filtre acaba cremant-se quan no queda tabac per inspirar.
Llavors comença a parlar,i sembla relaxar el patir inicial.Sembla concentrada en el pensament que expressa,i l´interès de l´interlocutor fa que s´hi abandoni momentàniament.És llavors que hom perceb un canvi quan aixeca l´espinada i abandona les mans a les butxaques del jersei d´angora granat,mentre les parpelles acluquen lleugerament els ulls,un gest degut al raig de llum que esbiaxa sobre el seu rostre,descobrint-hi un deix de mel als ulls de color avellana que abans no hem copsat,uns cabells ara rossos,una pell de volàtil nacrada i, a la fi del breu recorregut,l´instant d´un breu somriure, genuí,de motlle natural, inefablement femení.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada