L´home se´m creua al davant quan surto de la Oslo Domkirke.És d´edat avançada,baix d´estatura,rostre arrugat i ulls petits que semblen rebutjar el día perfectament assoleiat del mes d´Agost,impressió que corrobora el to pàl.lid però no mancat de salut de la seva pell. Les orelles són grans, pròpies de l´edat,el cabell blanc i abundant al front i els polses però breu a la coroneta,on els pèls,rebels,dibuixen el que sembla l´ull d´un cicló tropical.
Vesteix un traje negre,un pèl atrotinat,camisa blanca i corbata a joc amb unes sabates,també negres,de cordons i sola mig gastada per un caminar concentrat.
Vesteix un traje negre,un pèl atrotinat,camisa blanca i corbata a joc amb unes sabates,també negres,de cordons i sola mig gastada per un caminar concentrat.
La vista,com el cap,mira fix a terra,com si temés caure d´una relliscada degut a un glaç inexistent.Aixeca els ulls treballosament,albirant el carrer,i un solcs profunds li neixen al front amb el lleu moviment de cap,mentre la boca s´estira en un fals somriure. A pesar d´això les passes segueixen constants,la mà esquerra agafada a un vell maletí que no sembla massa ple,
un d´aquells maletins de professor o d´advocat veterà,de llarg ofici.
Sembla ben bé sortit d´una pel.lícula dels anys cinquanta,un fotograma en blanc i negre rodejat per l´espeterrant lluminositat del día.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada