Avui el vent bufa fort, i el món es veu amb un tel de boira mig marronosa, ocre de tardor. Les fulles s´arrepleguen en remolins amb la pols de la terra i es canalitzen per carrers i avingudes. El rerafons és,tanmateix,d´una netedat que sols els elements poden donar.
Llavors apareix ella.
Essent al terra s´aixeca, perfecte de forma, petita i seca com està, alenada de vida pel moment, que no desaprofita.Gràcilment dóna la volta sobre si mateixa i jo li segueixo el vol, com aquelles gotes que resseguim en el seu curt trajecte de les teules de les cases al terra després de la pluja. Ella en canvi puja amunt,i li segueixo el moviment fins que em sobrepassa.
No em giro, però agraeixo al vent l´oportunitat d´aquell darrer viatje.
No em giro, però agraeixo al vent l´oportunitat d´aquell darrer viatje.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada