(...)Al davant, ja no hi quedava res i, en mirar enrere,tampoc no hi havia res tret de pèrdues,i tan espantoses que feien esgarrifar.¿per què l´home no pot viure sense que hi hagi aquests malbarataments i aquestes pèrdues?¿Per quins sets sous havien tallat el bedollar i la pineda?¿Per què es deixava perdre la pastura?¿Per què la gent mai no fa allò que justament hauria de fer?¿Per què Iàkov s´havia passat tota la vida insultant,remugant,pegant cops de puny i ofenent la seva dona,i quina trista necessitat havia tingut feia un moment d´espantar el jueu i insultar-lo?¿Per què generalment les persones es fan nosa per viure les unes a les altres?Oh,i d´aqui, en surten pèrdues,unes pèrdues espantoses!Si no hi hagués odi ni maldat, les persones traurien un profit enorme les unes de les altres.(...)
(...)La vida representava una pèrdua per a les persones i la mort, un profit.Aquesta reflexió,naturalment,és correcta,però així i tot resulta desagradable i amarga:¿per què hi ha al món un ordre tan estrany que fa que la vida,que només és donada un sol cop a les persones,passi sense profit?(...)
Anton P. Txèkhov ,de El Violí de Rothschild
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada