“Tot-el que semblava més incommovible- ha quedat com desarrelat i col.locat sobre la superfície de la terra.Tot és fluid, plàstic, gairebé diría gasós.Els peus no troben la solidesa antiga del basalt i el granit.(...).Tot està en trànsit d´evolucionar i de canviar. El passat-el passat inmediat- és tan remot que s´ha convertit en una elegía. El futur és tan incert que els poetes han renunciat a concebre´l. A on som? Quin pes portem de la vida que ens ha precedit? Dintre de quins motlles transcorreran els anys que ens queden de vida? I després?”
Josep Pla, de “Les hores” (1954).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada