Tecnologíes

El X. fa una foto a la filla de la J. i l´hi ensenya. Li agrada i li demana si li pot enviar per e-mail. Li pregunta l´adreça i l´apunta al mòvil. Acte seguit li envia directament la fotografia i ella, al seu torn, obre el correu i la veu al seu propi telèfon.

Aquest joc avui és possible fer-ho en cinc minuts i al mateix lloc. Fa uns anys, el X. hauria tirat la fotografia amb la càmera de fotografiar. Després, hauria anat a revelar el carret ( un cop l´hagués acabat, que podria ser perfectament al cap de dos o tres mesos ). Un cop revelada,n´hauria fet una còpia i li hauria entregat la foto ( si encara s´en recordava, la trobava i l´agafava ) probablement al cap d´un any quan repetissin el sopar anual en què es tornen a veure. La diferència d´una escena a l´altre és pura tecnologia, i veient- t´ho sembla que un tingui que dir : Veus que bé ? Però un, que és de mena reaci per naturalesa als canvis, aquesta inmediatesa no li acaba de fer el pes. Llavors un pensa que fa cent anys, la gent, amb prous feines es feia un parell de fotos a la vida, que guardava com un tresor. I un pensa que això, a l´època, era un clar exemple d´aplicació de la tecnologia a la vida quotidiana. Com el cotxe als anys seixanta, o el mòbil avui en dia. Són coses inevitables, que van d´acord als temps en què un viu, i que no et toca més remei que adaptar-t´hi, tant si com no. Però tanmateix, mmmmmmm...no.

Per altra part, tenim la màquina desbrossadora, que he descobert avui de manera pràctica. Aquest enginy és digne de mencionar, pel seu acurat disseny. La que he llogat diria que és el final del procés evolutiu en la tecnologia d´ aquesta mena de màquines. Una meravella d´ergonomia, de senzillesa de funcionament, d´eficàcia, de disseny. Fa la feina en un dia la que una dalla feia en una setmana. De fet, en la representació més clàssica que es fa de la mort, avui en dia li haurien de treure la dalla i posar-li aquest aparell, amb el que de ben segur rodarien els caps de manera més eficaç. Bé, el cas és que he donat gràcies per tenir el trasto aquest entre les mans,i m´ha fet pensar altre cop en la tecnologia, ara sense cap mena de dubte sobre la seva positivitat.

I escrivint, penso en quan es fonen els ploms. És curiós com el cos sembla desconectar-se de tot plegat, com deixes de sentir sense saber què deixes de sentir, com el cervell es fon. Un silenci de neolític. El més curiós però, és que les causes també són tecnològiques.

I per avui ho deixo, que ja he suat la cansalada i estic baldat.